Quan un comerç dels de tota la vida tanca, no només desapareix un negoci, sinó una peça del paisatge que durant dècades ha donat forma a la ciutat. Barcelona va crear l’any 2016 un catàleg de protecció dels seus establiments emblemàtics que vetlla per la continuïtat de 209 d’aquests locals. A més, el passat juliol l’Ajuntament va aprovar, a proposta d’ERC, un pla per actualitzar el catàleg i incloure-hi nous comerços amb un fort arrelament als seus barris i a la ciutat. En són exemple el restaurant El Roure, a Gràcia, fundat el 1889; el centenari forn Elias a Camp de l’Arpa, que ara regenta la quarta generació; o la ferreteria Valls de Sant Antoni, que el 2025 va celebrar el seu 125è aniversari.
L’objectiu és reconèixer negocis centenaris que han estat testimonis del pas del temps i que continuen donant vida als barris. Aquests establiments no només ofereixen productes o serveis, sinó que contribueixen a mantenir una manera de viure i de relacionar-se amb l’espai urbà.
L’actualització del catàleg no es limita a la protecció arquitectònica dels locals. També preveu impulsar polítiques públiques de suport actiu, reconeixement institucional i promoció del comerç emblemàtic. La voluntat és garantir-ne la continuïtat en un context marcat per l’augment dels lloguers, la pressió turística i la substitució del comerç tradicional per activitats més rendibles a curt termini.
Tot i l’aprovació del pla, el procés ha avançat amb certa lentitud. L’Ajuntament ha explicat que ha estat necessari esperar l’entrada en vigor de la nova llei catalana de comerç, aprovada el desembre passat, per poder adaptar el marc jurídic municipal a la nova normativa. Aquesta llei amplia la definició d’establiment emblemàtic, revisa les categories existents i incorpora mesures per afavorir el relleu generacional i la continuïtat de l’activitat comercial.
La protecció del comerç històric no és un repte exclusiu de Barcelona. Ciutats europees com Roma, París o Lisboa comparteixen aquesta preocupació i han impulsat espais de treball conjunt per defensar aquests negocis davant la uniformització dels centres urbans. Preservar els comerços emblemàtics significa també preservar la singularitat de les ciutats i evitar que esdevinguin espais clònics.
El futur d’aquests establiments passa, segons el sector, per un debat profund sobre quin model de ciutat es vol construir. Sense mesures decidides, el degoteig de tancaments continuarà erosionant un patrimoni viu que fa de Barcelona una ciutat única i reconeixible.
