Escola: 1 1 f. [LC] [PE] Establiment on s’ensenya.
Ensenyar: 1 1 v. tr. [LC] [PE] Comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.), donant-li’n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics.
A dia d’avui, aquestes són les definicions que trobem quan consultem a un diccionari què és una escola, i què vol dir ensenyar. No obstant això, al col·legi Santa Dorotea considerem que la tasca d’un establiment que ensenya va molt més enllà de la impartició de lliçons; quan una família entra a formar part de la comunitat educativa, escull un projecte educatiu i també l’entorn i les persones que emmarcaran el creixement integral de l’infant. D’aquesta manera, vetllar per un correcte desenvolupament acadèmic, social i personal de l’alumnat esdevé el principal compromís de la nostra escola, mitjançant un conjunt de pràctiques i activitats circumscrites dintre del pla d’acció tutorial. Aquest es defineix al llarg de les tres etapes educatives seguint una línea vertical i coherent d’acord amb l’ideari de l’escola i les necessitats i les característiques de cada edat.
Educar: 1 v. tr. [LC] [PE] Ajudar (algú) a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.
Durant la primera etapa, infantil, el pla d’acció tutorial es centra en el procés d’adaptació de la criatura així com el de la seva família. Per facilitar-ho, es basa en la comunicació bidireccional, l’acompanyament, i el treball de l’autonomia i benestar emocional dels infants, doncs creiem imprescindible afavorir vincles afectius entre docents i alumnat i garantir un bon clima a l’aula per poder després desenvolupar altres capacitats i habilitats. En aquesta edat, la figura referent de la tutoria és molt important i suposa el nexe de contacte principal entre casa i escola, promovent espais de trobada cara a cara més enllà del correu electrònic o l’agenda, com el moment diari de deixar i recollir la canalla a l’aula, les trobades personalitzades o les reunions de famílies.
Dintre de l’aula, es treballa explícitament l’educació emocional i les relacions entre iguals a través de diferents dinàmiques que els ajudaran a reconèixer i posar nom a les seves emocions primer, per poder començar a fer una tasca de la identificació de les emocions alienes després. El Bon dia, que es fa a primera hora des d’I3 fins a 4t d’ESO, també és el punt de partida per connectar amb la realitat i moment que els envolta, i treballar aspectes com la solidaritat, l’empatia, l’autoestima o el respecte a la diversitat.
Durant l’etapa de primària, quan comença l’obligatorietat de l’educació, és la figura del tutor/a qui continua canalitzant el diàleg entre col·legi i família, però com que augmenta el nombre de docents que entren a l’aula, fomentem el treball en xarxa per poder contemplar l’alumnat des de diferents vessants i dissenyar conjuntament la tasca de seguiment i intervenció. A nivell de classe, s’utilitza la formació humana per plantejar tot un seguit d’activitats amb l’objectiu d’anar empoderant persones assertives i responsables, facilitant-los de forma progressiva eines per la gestió i resolució de conflictes i pautes per fomentar bons hàbits de treball.
Finalment, quan arribem a secundària, el treball a nivell de tutoria individual i col·lectiva se centra en adreçar els alumnes en el seu canvi envers l’adolescència, amb tot el que implica en quant a canvis maduratius, físics i emocionals, i l’impacte d’aquests en el forjament de la personalitat. Sent conscients que aquesta etapa es caracteritza pel traspàs de figura de referència i aferrament de la figura adulta al grup d’iguals, l’apropament amb respecte i harmonia per part de la persona tutora esdevé fonamental. A més a més, el procés d’orientació envers l’etapa postobligatòria pren especial rellevància, sobretot durant l’últim curs.
Però més enllà dels moments i espais destinats a treballar la responsabilitat individual i la relació d’afectivitat i confiança de manera implícita al llarg de les tres etapes, el sistema preventiu de l’escola salesiana veu l’oportunitat per continuar fomentant les relacions intra i interpersonals en qualsevol situació espontània durant el temps de lleure.
El paper del departament d’orientació resulta indispensable en tot aquest procés, doncs no només proposa i participa activament en el disseny del pla, i orienta en l’atenció individualitzada de l’alumnat, sinó que també resulta un model d’emparament, compromís i suport per tota la comunitat educativa.
Acompanyar: 2 1 tr. [LC] Anar (amb algú) per escortar-lo, custodiar-lo, fer-li costat, guiar-lo. 2 2 tr. [LC] Prendre part en l’acompanyament (d’algú).
Com diuen els nostres lemes d’enguany, Confia i L’alegria de créixer junts, seguim treballant i acompanyant cada dia els i les nostres joves per a que es sentin acompanyats, empoderats i feliços.
