Durant dècades es va pensar que la cinquantena no era una de les etapes més felices de la vida, sinó tot el contrari. Tanmateix, avui aquesta visió ha canviat i aquesta etapa és un moment ple d’oportunitats.
Sovint ens preguntem a quina edat som més feliços. Durant molt de temps es va creure que la felicitat tenia forma de U, amb un primer punt àlgid a la joventut i un altre a la vellesa. No obstant això, els estudis recents mostren un canvi significatiu: l’etapa més infeliç de la vida és la joventut, especialment entre els 20 i els 25 anys, un període marcat per una menor satisfacció vital, més desorientació i una sensació de buit més gran.
En aquesta línia, el filòsof James Hollis sosté que la primera part de la vida està plena d’errors inevitables. Malgrat tot, aquests errors són fonamentals, ja que constitueixen l’únic camí per aprendre. Aquesta realitat no és casual: estem construint una societat sorollosa, consumista i addicta al plaer immediat, però molt pobra en allò que realment necessita l’ésser humà, com ara el sentit, el propòsit i els somnis.
El psiquiatre Robert Waldinger i el psicòleg Marc Schulz van recollir al llibre Una bona vida les conclusions de l’estudi de la Universitat de Harvard, en què s’estableix que l’edat en què solem assolir una major felicitat és als 60 anys. És aleshores quan les persones tendeixen a preocupar-se només pel que és realment important i per aquells que de veritat compten.
Per arribar a aquest moment vital, però, cal tenir en compte una idea clau: a partir dels 50 anys, la vida ofereix moltes possibilitats per canviar de rumb, tant en l’àmbit personal com en el professional. Aquesta etapa no hauria de ser vista com una crisi, sinó com un període ric en oportunitats que pot esdevenir el millor passaport cap a la felicitat.
La cinquantena pot ser un moment ideal per reinventar-se professionalment, estimar d’una manera més autèntica, cultivar amistats profundes, descobrir la llibertat personal i continuar desenvolupant-se emocionalment i intel·lectualment. Tot això és possible gràcies a l’aprenentatge acumulat durant el primer mig segle de vida i al fet que les pressions externes tendeixen a disminuir.
Cal no deixar-se intimidar per l’edatisme ni per les idees preconcebudes associades als 50 anys, com ara la creença que ja no és possible canviar de feina o trobar parella. Un dels grans avantatges de la societat actual és que les oportunitats són molt àmplies i que l’edat ja no té el mateix pes que abans; avui es pot viure amb més llibertat.
La tecnologia, la facilitat per viatjar i tots els avantatges de viure al segle XXI són claus per transformar la pròpia vida si no ens satisfà. No cal conformar-se amb allò que sempre s’ha fet: el canvi continua sent possible, també —i especialment— a partir dels 50 anys.
