El Centre Residencial de Primera Acollida Sant Gervasi ha estat distingit amb el Premi Europeu d’Arquitectura Matilde Baffa Ugo Rivolta, un dels reconeixements europeus més rellevants en l’àmbit de l’habitatge social. El projecte, dissenyat per Vivas Arquitectos i executat per Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA), ha obtingut el primer premi al millor projecte d’habitatge social en la 10a edició del certamen organitzat pel Col·legi d’Arquitectes de Milà, que des del 2007 reconeix biennalment els millors projectes europeus en aquest àmbit i s’ha consolidat com un espai de referència en el debat internacional sobre habitatge social.
Situat al carrer Císter, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, l’equipament forma part de la xarxa municipal de recursos de primera acollida per a dones en situació de sensellarisme i respon a un model d’atenció centrat en la persona que facilita processos de transició cap a una major autonomia. El centre funcionava amb 50 places des del 2006 i, després de la renovació culminada el 2023, ha ampliat la capacitat fins a les 100 places. Les instal·lacions, de gairebé 3.000 metres quadrats, prioritzen habitacions amb més intimitat, d’entre una i quatre places, i disposen d’espais comunitaris, hort terapèutic i jardí que afavoreixen la convivència i les activitats col·lectives.
El jurat ha valorat especialment que el projecte crea un espai digne per a una població en situació de vulnerabilitat, resolt amb una qualitat de disseny i de construcció molt elevades, ben integrat en el context urbà i no relegat a la perifèria. També n’ha destacat la sostenibilitat, amb l’ús d’espais bioclimàtics i materials d’origen biològic, així com la capacitat de transformar una necessitat social en una oportunitat arquitectònica.
A més del centre residencial, l’equipament compta amb un centre de dia, un espai d’higiene personal amb capacitat per a 70 persones diàries i un servei d’alimentació que pot oferir fins a 100 àpats al dia, serveis que funcionen tots els dies de l’any i que actualment també estan oberts a homes en situació de carrer. Tot plegat consolida un model d’intervenció amb perspectiva de gènere que fomenta la participació i l’apoderament de les dones, tenint en compte les múltiples violències i trajectòries vitals que sovint han marcat el seu recorregut abans d’arribar a una situació de sensellarisme.
