fbpx

Tot sobre el Marc Parrot 

Biografia 

Marc Parrot és un compositor, productor i cantant català.  

Un artista sensible y amb “Molta cara”. Exlíder del grup Regreso a las minas i responsable del fenomen mediàtic El Chaval de la Peca. 

Marc ha anat passant per una àmplia trajectòria musical amb molt “Moviment” per arribar a descobrir la seva pròpia identitat artística. Això sí, sempre mantenint el seu esperit transgressor. 

El 2005, va decidir donar-li “Aire fresc” a la seva discografia i començar a cantar en català. Sense dubte, “Un plan perfecte” a Ressons Penedès per Cruïlla.

Informació sobre el Marc Parrot

A continuació et presentarem tota la informació necessària que has de saber del Marc Parrot: El seu nom complet, la seva data de naixement, on va néixer i on viu ara, si té parella o no i qui és…

Nom:

Marc Parrot Rufias

Data de naixement:

El Marc Parrot va néixer el 14 de maig del 1967.

Lloc de naixement i on viu actualment:

Ha nascut a Barcelona pero ara viu en el Vallès Oriental, concretament a Sant Quirze Safaja.

Parella de Marc Parrot

La seva parella es la Eva Armisén (Zaragoza, 1969) és una artista amb una llicenciatura en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, amb formació addicional a la Rietveld Akademie d’Àmsterdam i becada per la Fundació Joan i Pilar Miró de Palma de Mallorca. Actualment, resideix i treballa a Barcelona.

La seva obra es centra en capturar la vida quotidiana i el que és comú com si fos alguna cosa extraordinària. Proposa una mirada vital i optimista que trasllada l’espectador a un món habitable i ple d’emocions.

Encara que la pintura i la gravat són els mitjans més comuns que utilitza, la seva originalitat i capacitat de comunicació l’han portada a col·laborar en diversos projectes, des de instal·lacions d’art públic fins a campanyes de publicitat, cinema, televisió i projectes editorials.

Amb una presència internacional creixent, les seves obres s’han exposat a ciutats com Seül, Los Angeles, Hong Kong, Singapur, Lisboa, Taipei, Xangai o Melbourne, tant en fires d’art com en exposicions individuals. Alguns dels llocs notables inclouen el Museu Hangaram Arts Center a Seül, la Galeria Cmay a Los Angeles i La Llotja a Saragossa, Espanya.

El 2016, Armisén va col·laborar en la candidatura de les “Haenyeo” (dones bussejadores de l’illa de Jeju) per ser reconegudes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. A més, al juny del 2017, va il·lustrar el llibre “Mom is a Haenyeo”, on es narra la increïble història d’aquestes dones.

Aquesta destacada artista continua consolidant la seva presència a nivell internacional, participant en diverses exposicions i projectes que reflecteixen el seu enfocament únic i la seva habilitat per transmetre emocions a través de l’art.

La pintora, escultora e il·lustradora aragonesa Eva Armisén i el músic català Marc Parrot viuen amb els seus fills en plena Reserva Natural del Montseny, a Barcelona. La parella va adquirir la seva llar de segona mà i ha realitzat poques modificacions, ja que valoren l’estil tradicional i acollidor que ha mantingut la casa des dels seus inicis. 

Fa 15 anys, van adquirir també un terreny a només dos quilòmetres d’aquí per construir-hi els seus respectius estudis. Amb l’acompanyament d’Eva, coneixem tots dos llocs i aquest paisatge inspirador que fomenta la creativitat de l’artista, les peces plenes de color de la qual ja han cridat l’atenció de marques com Coca-Cola i que hem tingut l’oportunitat de veure a sèries com House.

La casa de pedra d’Eva i la seva família va ser construïda a la dècada dels anys 70 i compta amb un extens jardí. L’artista, autora de dibuixos plens de color i simpatia, passeja diàriament per la muntanya i gaudeix de l’aire lliure per inspirar-se.

“M’encanta perquè és un lloc on el pas de les estacions porta experiències i colors. A l’hivern neva i tot es tenyeix de blanc; a la primavera, gaudim d’una autèntica explosió de color”, descriu l’artista.

Fills de Marc Parrot

La parella composada pel Marc Parrot i L’Eva Armisén, tenen dos fills, la Berta i el Bruno. 

Tot i els dos ser personatges públics amb molt de èxit en el seu sector, la seva vida personal la mantenen molt en silenci, ja que no mostren als seus fills de manera publica. 

Professió 

La carrera artística de Marc Parrot va començar el 1990 amb el grup “Regreso a las minas”, amb qui va enregistrar un disc titulat igual que el grup, editat per Warner. Les diferències amb el productor, Julián Ruiz, van fer que el resultat final fos bastant diferent de la idea original. Això va provocar que Marc es interessés cada vegada més pel món de la producció amb l’objectiu de controlar millor la seva feina. Aquesta actitud esdevindrà una constant en tots els seus discs.

En poc temps, va muntar el seu primer estudi d’enregistrament, on va compondre i preproducir el seu primer disc en solitari, “Sólo para locos”. Enregistrat el 1993 entre Barcelona i els estudis Eastcote de Londres, i produït per Zeus B. Held, aquest enregistrament va establir les bases d’una manera de treballar i fer música que l’acompanyarien d’ara endavant. Els àlbums van rebre molt bones crítiques, i el director de cinema Julio Medem va incloure la cançó “Sólo para locos” a la pel·lícula “Tierra”. Paral·lelament, Marc va començar a produir altres artistes i a compondre, enregistrar música i sintonies per a la televisió.

El segon disc en solitari, “Sólo para niños”, va arribar el 1995 i es caracteritza per una producció experimental que Marc utilitza per recrear el seu peculiar univers infantil. El resultat final va rebre elogis de la crítica i li va fer guanyar el premi “Ojo crítico” de RNE el mateix any.

El 1998, Marc Parrot va tenir llest el seu tercer treball, “Cocinero”. Un disc que mai va veure la llum a causa d’un fenomen mediàtic que va canviar temporalment el rumb de la seva carrera. El personatge que interpretava des de 1993, en ocasions puntuals i que respon al nom d’El Chaval de la Peca, va agafar dimensions descomunals després d’aparèixer en un programa especial de cap d’any de la productora “El Terrat” per a Televisió de Catalunya.

L’artista més internacional va causar furor amb la seva reinterpretació dels clàssics de la cançó espanyola, la seva vestimenta dels anys setanta i les seves imprescindibles ulleres de sol. Com a resultat d’això, va editar tres discos en un any i mig i va fer més de 250 concerts. El 12 d’octubre de 1999, El Chaval de la Peca es va acomiadar del públic espanyol i va emigrar a Miami, deixant a Marc una bona herència que l’artista invertiria en un nou estudi d’enregistrament amb les últimes tecnologies de tractament del so del moment.

D’aquesta manera, Marc Parrot va recuperar la seva identitat artística i va enregistrar “Rompecabezas” (2001), un disc tan transgressor com els anteriors. Coproduït per Roben Hancock i el mateix Marc, l’artista es despulla per mostrar-nos amb valentia un Marc reconciliat amb el món que l’envolta.

A finals d’aquell mateix any va finalitzar la construcció del nou estudi, Grabaciones Silvestres a Sant Quirze Safaja (Barcelona), i Marc va concentrar gran part de la seva activitat en produir i barrejar discos d’altres artistes durant gairebé tres anys.

En aquest temps va trencar el seu contracte amb Warner i va començar una nova etapa a la seva carrera. El 2004 va produir un quart àlbum al seu propi estudi, que seria editat pel segell independent Pias amb el títol de “Dos maletas”. Es tracta d’un disc arriscat i personal on Marc Parrot ens mostra una vegada més el que li dicten el seu cor i el seu cap sense pensar en modes o tendències. Aquell mateix any va guanyar el premi Joan Trayter atorgat per la revista Enderrock al millor productor de l’any i un premi Altaveu destacant la seva trajectòria artística.

Com a colofó d’un any d’intensa activitat, El Maratón de TV3 el va convidar a reinterpretar la sintonia del programa i a participar en les 13 hores de directe interpretant la banda sonora d’un Maratón que va batre rècords d’audiència i recaptació.

Mentre continuava compaginant la seva faceta de músic i compositor amb la de productor i enginyer a l’estudi, va arribar el moment de dur a terme una idea que feia molt de temps que li rondava. El 2005 va decidir donar un nou rumb a la seva carrera i va començar a cantar en català. “Mentider” i “Interferència” van tenir cert èxit, i es va centrar en actuacions i gires per Catalunya. Col·laborador de TV3 en diversos aspectes musicals (ha compost diverses sintonies), durant la temporada 2008-2009 va ser l’encarregat del programa “Casal Rock”.

Xarxes socials

Marc Parrot té editats dos directes, un en VHS i un altre en DVD anomenat “Avions”, que també es va editar en CD. El penúltim disc d’estudi és una obra en què rendeix homenatge a la nova cançó catalana, anomenada “50 anys de la nova cançó”. Amb aquest àlbum, va realitzar una gira per Catalunya i les Illes Balears durant la segona meitat del 2009 i el primer trimestre del 2010.

El Marc Parrot té les plataformes d’Instagram i Twitter en les que parla de diferents temes d’actualitat, publica les seves gires o simplement penja fotografies de la seva vida personal. 

Instagram 

Twitter

Treballs destacats

Amb el grup Regreso a las minas

  • Regreso a las minas, 1990.

En solitari

  • Sólo para locos, Warner Music, 1993.
  • Sólo para niños, Warner Music,1995
  • Rompecabezas, Warner Music, 2001
  • Dos maletas, PIAS, 2004
  • Mentider, Música Global, 2005.
  • Interferència Música Global, 2007.
  • Avions Música Global, 2009.
  • 50 Anys de la Nova Cançó, 2009.
  • Començar pel final, 2011.
  • Sortir per la finestra, 2014.
  • Refugi, 2018.
  • Els fets i l’atzar, 2022.

Com a El Chaval de la Peca

  • Artista Internacional, Warner Music, 1999
  • Grandes éxitos, Warner Music, 1999
  • In person, Warner Music, 1999

Poesia

  • Cançons impossibles, 2020. 
Obra de la parella 

“Què m’està passant (Lumen)” és el títol de la col·laboració entre Marc Parrot i Eva Armisén, una obra que explora el món de les emocions infantils. Aquest llibre, segons Parrot, no està destinat exclusivament als nens, sinó que busca ser una experiència compartida entre pares i fills. Amb això, destaca com el mercat de llibres infantils sovint està orientat cap als pares, i no tant cap als nens, establint una connexió directa amb les emocions.

Segons Armisén, l’atmosfera del llibre fomenta el diàleg sobre les emocions i es basa en el retorn dels pares a la seva pròpia infància. Considera aquest projecte com una oportunitat per aplicar l’experiència parental de manera creativa. El llibre aborda sis sentiments, seleccionats de manera equilibrada entre els més bàsics i els més complexos.

La obra, totalment il·lustrada per Armisén, es complementa amb un disc amb cançons de Parrot. Ambdós artistes ja tenen experiència en el terreny infantil, havent col·laborat prèviament amb el Club Super3 i el programa Una mà de contes de TV3. No descarten continuar explorant aquesta línia en futurs projectes, ja que consideren que és una manera de compartir temes importants amb els seus fills. Armisén destaca que aquest projecte en particular ha sorgit en un moment molt oportú.