La notícia ha sacsejat el panorama mediàtic català: Jair Domínguez ha anunciat la seva sortida de Catalunya Ràdio i no ha estalviat crítiques a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). En una entrevista recent al diari ARA, l’humorista ha expressat el seu malestar pel que considera una manca de valentia i visió dins de l’organisme públic. Aquest cas posa sobre la taula el debat sobre el futur dels mitjans públics a Catalunya i la seva relació amb la política i la societat.
Contingut
Manca de valentia i un marc mental “molt espanyol”
Domínguez no s’ha tallat a l’hora de parlar sobre la CCMA. Per ell, l’entitat està marcada per un “marc mental molt espanyol”, que condiciona les seves decisions i limita la seva capacitat per innovar. En paraules seves: “Ens molesta la manca de valentia per apostar per nous talents i el temor a fer coses per al país”.
Segons Jair, la CCMA està encotillada per la por a equivocar-se i a donar veu a qui pugui incórrer en polèmiques. “No hi ha ningú amb ganes de prendre decisions valentes. Les decisions es prenen amb por i ningú vol ser responsable d’una errada”, denuncia. Aquest clima de prudència extrema, segons ell, frena la creativitat i el risc, que són fonamentals en un mitjà públic que hauria de reflectir la pluralitat i la diversitat de la societat catalana.
Aquest “marc mental” no només afecta la CCMA, sinó que, segons Domínguez, s’ha estès a tot Catalunya. “Fem les coses pensant si agradaran a Espanya, i això ens fa baixar la guàrdia i perdre força”, afirma amb contundència. Per a ell, aquesta actitud manifesta una submissió institucional que limita la capacitat de defensar els interessos del país.
Crítiques des de dins: autocensura i falta de suport
Jair Domínguez també ha denunciat que la mateixa CCMA ha practicat formes d’autocensura que afecten la llibertat creativa dels seus professionals. Recorda com es va discutir amb la direcció sobre el canvi d’horari d’El búnquer, el programa que presentava a Catalunya Ràdio. Ell estava convençut que la nova franja horària implicaria una autocensura per part dels periodistes i humoristes, atesa la possibilitat de preguntes parlamentàries sobre continguts considerats massa polèmics.
“No tenia sentit i no volia fer-ho perquè suposaria perdre llibertat per dir les coses que cal dir”, ha explicat. Aquest episodi exemplifica, segons Domínguez, la manca de suport total de l’empresa als professionals que treballen en continguts més crítics i reivindicatius. “No vull estar en un lloc on no em donin suport al cent per cent”, diu amb sinceritat.
Malgrat això, Domínguez reconeix que la CCMA li ha permès utilitzar els seus programes com a plataforma per expressar opinions fortes contra Espanya i partits no independentistes. La seva crítica ha estat, sovint, molt directa i polèmica, amb expressions com el crit habitual “puta Espanya” en els seus programes. També ha fet declaracions contundents a les xarxes socials, on ha manifestat que educa els seus fills “en l’odi a Espanya”.
Aquest posicionament ha generat controvèrsia però també ha posat de manifest la complexitat del discurs polític i mediàtic català. Domínguez, amb la seva sortida, deixa un buit que, de ben segur, farà reflexionar la CCMA sobre la manera com gestiona el talent i les llibertats dins dels seus mitjans.
Un programa a la corda fluixa i la situació de la CCMA
La decisió de Domínguez arriba en un moment clau. Catalunya Ràdio ha anunciat que el programa El búnquer no continuarà la pròxima temporada, després d’uns anys amb un seguiment irregular. D’altra banda, també es planteja la renovació o no del programa Està passant a TV3, on Domínguez és col·laborador habitual.
La direcció de la CCMA es troba davant un dilema: renovar aquests programes o apostar per nous formats i cares. La decisió no només té repercussions mediàtiques sinó també polítiques, ja que els mitjans públics catalans es troben sota una gran pressió per complir amb el seu mandat de servei públic sense perdre connexió amb el públic jove i divers.
Aquest context fa que les declaracions de Jair Domínguez siguin encara més rellevants. Amb la seva sortida, posa de manifest la necessitat urgent de repensar l’estratègia de la CCMA, tant a nivell de gestió com de continguts. La seva crítica a la falta de valentia i a la “mentalitat espanyola” posa sobre la taula la necessitat d’un canvi cultural dins dels mitjans públics.
El futur dels mitjans públics catalans en qüestió
Les paraules de Jair Domínguez, que combina humor i denúncia, han generat un debat intens. Molts professionals i seguidors dels mitjans públics s’han sumat a la reflexió sobre la necessitat de trencar amb pràctiques conservadores i apostar per la innovació i la pluralitat.
Els mitjans públics a Catalunya, a més d’haver de fer front a la competència digital, han de gestionar tensions polítiques i socials internes. Aquesta complexitat exigeix, segons molts, una actitud més decidida i una aposta clara per la llibertat d’expressió i la defensa dels valors propis del país.
La sortida de Domínguez, lluny de ser un fet aïllat, és un senyal clar que alguna cosa no funciona en l’interior de la CCMA. A partir d’ara, la responsabilitat recau sobre els directius i els responsables polítics per impulsar un canvi que eviti la fugida de talents i recuperi la confiança del públic.
