El 1999 va marcar un abans i un després en el motociclisme espanyol, i Àlex Crivillé, el pilot de Seva, va ser el protagonista d’aquest moment històric en la categoria reina de 500cc. Després de més d’una dècada de dominació estrangera, primer amb pilots nord-americans i després amb l’australià Mick Doohan liderant el campionat, l’arribada de Crivillé al títol va significar la fi d’una llarga espera per als aficionats espanyols.
Crivillé ja havia donat mostres del seu talent anys enrere, quan va guanyar el títol de 125cc el 1989. Aquell èxit el va posicionar com una de les promeses més fortes del motociclisme espanyol, i amb el seu ascens a la categoria de 500cc el 1992, va demostrar que tenia la determinació per competir amb els millors. No obstant això, es va veure obligat a enfrontar-se a una era dominada per Doohan, un pilot inabastable que va guanyar cinc títols consecutius.
Contingut
Temporada especial
La temporada de 1999 va ser especial. Amb sis victòries i un nivell de regularitat excepcional, Crivillé va arribar a la penúltima cursa del campionat amb la possibilitat de fer història. Tot i arrossegar una lesió al canell esquerre després d’una caiguda en un Gran Premi anterior, el català va demostrar una fortalesa admirable. Al Circuit de Jacarepaguá, al Brasil, li bastava amb acabar en desena posició per assegurar el títol. Però en comptes de conformar-se, va lluitar fins a acabar en sisena posició, superant el dolor i coronant-se campió de 500cc a falta d’una cursa.
El triomf de Crivillé va ser seguit per milions d’espectadors, amb més del 50% de quota de pantalla, un moment que quedaria gravat en la memòria de molts. Aquest èxit va significar no només la consagració d’un gran pilot, sinó l’inici d’una era daurada per al motociclisme espanyol, que anys més tard veuria altres noms com Jorge Lorenzo o Marc Márquez seguir les passes d’Àlex.
Aquell 1999, a més, també va ser testimoni del triomf d’Emilio Alzamora en la categoria de 125cc, posant la llavor d’una hegemonia espanyola que es prolongaria en MotoGP. El llegat d’Àlex Crivillé va obrir el camí per a les futures generacions de pilots espanyols i va demostrar que la “maledicció” de la categoria reina es podia trencar.
L’impacte del triomf de Crivillé en el motociclisme espanyol
La victòria d’Àlex Crivillé no només va ser històrica per trencar amb la dominació estrangera, sinó que també va revitalitzar l’interès i el suport al motociclisme dins d’Espanya. Aquesta fita va inspirar nombrosos joves a començar la seva carrera en el món de les dues rodes, incrementant el nombre de llicències de motociclisme al país i afavorint la creació de més escoles de formació de pilots. De fet, molts dels futurs campions espanyols, com Dani Pedrosa i el mateix Jorge Lorenzo, han esmentat Crivillé com una de les seves principals inspiracions per iniciar-se en les competicions de velocitat.
A nivell mediàtic, el triomf de Crivillé també va contribuir a augmentar l’interès dels mitjans de comunicació pel motociclisme, amb més retransmissions i cobertura en les televisions nacionals i la premsa esportiva. Això va ajudar a que aquest esport arribés a un públic molt més ampli, establint les bases d’una afició que, des d’aleshores, no ha deixat de créixer i que ha posicionat Espanya com una autèntica potència mundial en el motociclisme.
Finalment, la victòria de Crivillé va canviar la manera en què els patrocinadors van començar a veure el motociclisme, ja que es van adonar del potencial d’exposició i l’impacte emocional que podia generar en l’audiència. Això va atraure més inversió en equips espanyols, la qual cosa va possibilitar que nous talents emergents comptessin amb els recursos necessaris per competir i desenvolupar-se professionalment. D’aquesta manera, Crivillé no només va assolir una fita personal, sinó que va obrir un nou capítol en el motociclisme espanyol, convertint-se en el pioner d’una generació de campions.