Andreu Buenafuente ha tornat a sorprendre el públic adoptant la figura del llegendari humorista Eugenio. Assegut en un tamboret, vestit completament de negre i amb un got de whisky a la mà, el presentador ha iniciat el seu programa ‘Futuro Imperfecto’ repassant l’actualitat a base de xistes clàssics adaptats al segle XXI. Una aposta intel·ligent per combinar nostàlgia i crítica social amb un estil únic i irreverent.
Des del primer acudit, el públic va esclatar en aplaudiments. Amb la seva veu greu i el ritme pausat característic, Buenafuente va tocar temes com la relació entre Pedro Sánchez i García-Page, les bogeries de Jeff Bezos o el retard de les obres del Camp Nou. Tot, sense perdre mai el somriure ni l’esperit irònic.
El format funciona. El to clàssic d’Eugenio encaixa perfectament amb les notícies modernes, i l’agudesa de Buenafuente ho eleva a un altre nivell. Aquest retorn no és casual; és una declaració d’intencions i una forma d’entendre l’humor com a eina de resistència.
Contingut
Entre somnis, notícies i musicals absurds
L’actualitat al programa no es limita a la política. Tamara García Romero, col·laboradora habitual, va oferir una secció surrealista plena de vídeos virals, animalons cridaners i crítica social camuflada en tendències digitals. Va imitar influencers, va cantar, va ballar i va reclamar, entre bromes, una mica de respecte pel seu paper al programa.
La dinàmica és clau: es combina la sàtira clàssica amb l’humor modern i l’entreteniment pur. Això fa que el programa sigui apte per a totes les edats i sensibilitats, sempre amb la complicitat d’un públic fidel. A més, aquesta combinació ajuda a mantenir un bon posicionament en buscadors, ja que les paraules clau (Berto Romero, Trump, TikTok, etc.) apareixen amb naturalitat.
També destaca la secció dedicada a la política internacional. En format de conte infantil, Buenafuente narra les gestes de Trump com si fossin aventures d’un personatge de ficció. Aquesta forma de narrar permet un acostament més lleuger a temes greus, alhora que manté l’estil àcid i crític del programa.
La complicitat amb el públic: l’ingredient màgic
Un altre dels grans encerts del programa és la connexió amb l’audíncia. El codirector, David Martos, va aprofitar un missatge d’una espectadora per improvisar un gag en directe i regalar-li una samarreta i un pollastre de goma. Aquests moments inesperats creen una sensació de comunitat que poques produccions aconsegueixen.
El programa també es nodreix de les anècdotes personals de Buenafuente i de les intervencions improvisades de Sílvia Abril i Raúl Cimas. Aquest trio, juntament amb Berto Romero, ofereix un ventall de registres humorístics molt ampli. El resultat és una proposta dinàmica, fresca i en constant renovació.
Amb escenes com la de Raúl Cimas disfressat de Berto després d’una mutació genètica o la celebració absurda de la massificació turística de Barcelona, el programa manté viu l’esperit del late-night de sempre, adaptat al segle XXI.
Futuro Imperfecto: el laboratori de l’humor modern
‘Futuro Imperfecto’ no és un simple programa d’humor. És un laboratori televisiu on es prova, s’experimenta i es juga amb els formats. El retorn d’Eugenio dins d’aquest context n’és un exemple clar: un homenatge que esdevé eina de crítica i reflexió.
En definitiva, Buenafuente ha tornat a demostrar que l’humor pot ser profund, respectuós i punyent alhora. Amb la seva versó d’Eugenio, no sols ens fa riure, sinó que ens obliga a mirar la realitat amb ulls crítics. I a dia d’avui, això és més necessari que mai.