Fa uns anys, Ángel Martín va passar per una experiència molt difícil. El còmic que solíem veure en alguns dels millors programes de televisió, fent monòlegs i amb un humor intel·ligent, va acabar ingressat en un hospital psiquiàtric i lligat a un llit. Després de recuperar-se, va decidir plasmar tota aquella experiència en unes quantes pàgines en blanc, “Per si les veus tornen”.
Ángel no va adonar-se que alguna cosa anava malament al seu cap. Va ser la seva parella la que es va adonar d’això arran d’una publicació a les xarxes socials. “Li vaig donar l’enhorabona per una pel·lícula en la qual ella no tenia res a veure“, explica Ángel; “la majoria van interpretar-ho com una de les meves bromes, però ella va saber que alguna cosa no anava bé”.
El diagnòstic va ser que Ángel patia un brot psicòtic. “És alguna cosa que pot tornar a aparèixer, hi ha gent que ho pateix diverses vegades al llarg de la vida, però després no m’he preocupat de saber per què succeeix i només m’he centrat a recuperar-me jo”, explica Ángel.
Ángel Martín va estar ingressat en un psiquiàtric durant 14 dies. Fa dos anys, Ángel Martín decideix explicar aquella experiència en un llibre, però amb tocs d’humor. “L’experiència és dura, però no escrius el llibre en el moment que estàs malament“, assegura Ángel; “ho escrius des del lloc on et trobes ara, que és diferent al lloc on estàs quan surts de l’hospital“. Escriure el llibre va ser una casualitat. “Gairebé ningú sabia res del meu ingrés i l’editorial Planeta es posa en contacte amb mi perquè escrigui alguna cosa relacionada amb l’entreteniment o amb les xarxes socials“, explica Ángel Martín; “a mi aquest projecte no em interessava i em vaig adonar que se me presentava l’oportunitat d’escriure el llibre que jo no vaig trobar quan vaig sortir de l’hospital; el llibre d’algú que hagués passat per un brot psicòtic i hagués aconseguit remuntar. Em vaig adonar que jo era la persona que havia passat per aquella experiència i havia aconseguit remuntar fins al punt que una editorial em proposa escriure un llibre“.
En arribar a l’hospital, Ángel Martín va haver de ser lligat a un llit per poder rebre la medicació. “En arribar, ho vaig interpretar com si estigués en una habitació d’escapada de la qual tenia una hora per sortir. Em vaig posar a buscar proves per intentar escapar i vaig trobar un cargol. Quan els infermers van venir a llevar-me’l, no només no el soltava, sinó que a més els advertia que si no me’l deixaven, em tallaria les venes“, explica Ángel. “Cada vegada que intentaven injectar-me un tranquil·litzant, trenca totes les geringues, així que van haver de lligar-me per poder administrar-lo“.
