La televisió s’ha convertit en un mirall de la nostra realitat. O això creiem. Veiem les notícies, reportatges, els realities i, sobretot, sèries. La ficció omple una gran part del nostre temps d’esbarjo. Entrem en mons on ens agradaria viure: mons de ciència-ficció, mons històrics, mons en altres ciutats o mons d’adolescents. Vivim amb els personatges les seves experiències i això inclou, sovint, les seves relacions, de vegades, tòxiques.
Igual que a la vida real, a la ficció televisiva trobem diversos exemples de relacions tòxiques. Algunes són molt clares i les detectem des d’un principi. Altres, però, passen com a exemples de relacions romàntiques i no veiem les banderes vermelles fins més endavant o fins que algú ens ho assenyala. Els exemples de parelles tòxiques són infinits, i els trobem en serials d’aquí, espanyols i en aquelles produccions més internacionals. Però, per a què es caracteritzen aquestes relacions? I com les podem detectar? A continuació te n’esmentem algunes.
Contingut
Amor adolescent?
Una gran part de les relacions més tòxiques es produeixen entre aquelles parelles que comencen el seu romanç durant l’etapa de l’adolescència, a l’institut. Aquest fet pot ser extremadament perillós per la seva audiència, que acostumen a ser adolescents en edats on la ficció pot tenir un impacte molt fort. Posem-ne exemples.
La Rory Gilmore, una de les protagonistes de l’exitosa sèrie Gilmore Girls, és una noia independent, centrada en el seu futur, estudiosa. En l’àmbit amorós, però, durant les set temporades que dura la sèrie té tres relacions serioses, cap d’ella 100% sana. Durant l’institut, el seu primer xicot és en Dean: figura que són la parella perfecta i tothom al poble els adora. Però és realment així? Ell la crida més que li parla, discuteixen sovint, li truca cinquanta vegades al dia, és gelós quan ella passa temps amb amics nois i la fa sentir malament cada vegada que prioritza les amigues o l’escola per sobre d’ell.
Trenca amb ella tres vegades, dues formant un xou en públic i una altra perquè ella és incapaç de dir-li t’estimo. Es baralla amb el seu següent xicot sense que ella ho sàpiga i, si a tot això li afegim el fet que més endavant es converteixen en amants quan ell es troba casat amb una altra noia… sincerament no és la relació més sana. El pitjor de tot, però, és el fet que la mare de la Rory creu durant tota la sèrie que ell és el millor company que una persona pot tenir. Estem segurs?
Dos altres exemples són la Marissa i el Ryan del serial The OC o en Lucas i la Peyton de One Tree Hill. Són les parelles que des del capítol pilot es veuen a venir. Però què hi ha darrere? Gelosia, enganys a altres parelles, autodestrucció. Mai semblen que estiguin al mateix lloc emocionalment i sovint sembla que quan estan junts els personatges no evolucionen, ans el contrari. Semblen destinats, però estarien millor si anessin cadascú per la seva banda. Quan la parella no suma, potser hi ha alguna cosa que ens hauria d’alertar.
En Chuck i la Blair són una de les parelles més famoses de la televisió. Apareixen a Gossip Girl i entre riqueses i hotels als carrers més famosos de Nova York, mantenen una relació que comença a l’institut i dura, amb interrupcions puntuals, durant les sis temporades. Però estan destinats a estar junts? Els moments en què són feliços es poden comptar amb una mà. La resta: crits, gelosia, mentides i fer-se mal. Durant tota la sèrie es veuen involucrats en una espiral autodestructiu on no hi ha absolutament res de sa.
Finalment, un exemple d’amor juvenil d’aquí casa. La Mònica i en Joan de Merlí comencen la seva relació amorosa al final de la primera temporada. Al principi tot sembla anar bé, però a poc a poc la cosa es va complicant. Ell la controla, és sent insegur, és gelós i no la deixa en pau. En Joan de la primera temporada desapareix, comencen a aparèixer comportaments extremadament controladors i tòxics, i la relació acaba deixant als espectadors amb molt mal gust de boca.
Relacions de poder i relacions tòxiques
Les relacions de poder ja són tòxiques per si mateixes: una de les parts de la parella es troba, pel que sigui, en una situació de més poder i, encara que no ho faci en un inici, sempre podria exercir aquest poder i condicionar d’una forma o altra a l’altra persona. És el cas de les relacions alumne-professor que sovint localitzem dins del món de la ficció televisiva. En són un exemple l’Aria i l’Ezra de Pretty Little Liars: no només ell és el seu professor quan comencen la seva relació, sinó que a sobre ella és menor d’edat. A més, unes temporades més enllà, descobrim que ell l’ha usat per escriure una novel·la. Tot i així, figura que tenen el seu final feliç, fet que seria completament il·legal i irreal en una relació d’aquest món.
Un altre cas, en l’àmbit espanyol, serien la Sara i el Lucas de Los Hombres de Paco. Ell li treu més de quinze anys, comencen el seu romanç quan ella és menor i es troba a l’institut i, per sobre de tot, ell havia estat el seu tiet (polític, encara sort!). Si a tot això li afegim una trama intensa de segrestos, trets i misteris no hi ha manera que la relació comenci, i es mantingui, de forma sana.
Matrimonis infeliços i relacions tòxiques
Els matrimonis també poden tenir comportaments tòxics, tant a la televisió com a la vida real. Al primer episodi de Desperate Housewives ja ens ensumem que la cosa no funciona entre la Gaby i el Carlos, ja que ella li és infidel amb el jardiner. La cosa va en augment al llarg de les temporades i el matrimoni no només ha de lidiar amb infidelitats. Mentre que ell vol una família, ella no vol tenir fills. Per tal d’aconseguir-ho, ell l’enganya i li amaga els anticonceptius. Un fet que no només és tòxic (mentides i enganys, no respectar l’opinió de l’altra), sinó que és extremadament masclista i va en contra les llibertats de la dona i el seu cos.
La Celeste i en Perry de la minisèrie Big Little Lies semblen el matrimoni perfecte. Tot i això, ella no és feliç: una relació que un cop ens hi endinsem descobrim que es basa en el maltractament psicològic i físic, un lloc que l’atrapa i on ella es troba permanentment empresonada.
Altres parelles comencen a la sèrie festejant i acaben en matrimoni, però a quin preu? És el cas de Meridith i en Derek de Grey’s Anathomy o la Carrie i en Big de Sex on the City. Dues parelles extremadament famoses i posades com a exemples en molts casos. Però resulta que en Derek tenia una dona amagada quan comença la relació amb la Meridith, i ni tan sols li explica! Res que comenci així pot acabar en un matrimoni feliç. I la Carrie es passa unes quantes temporades darrere el Big, tot i que ell la menysprea, no l’entén ni la respecta. Per molt que tinguin el final feliç, ho ha estat el trajecte? Segons sembla, no.
Ha baixat de l’avió… per a tu?
Segurament tots recordem aquesta frase al final del serial Friends. La Rachel baixa de l’avió que ha d’agafar cap a París, on l’espera una nova oportunitat de feina, per quedar-se amb en Ross. I sí, són segurament la parella més famosa de la televisió. I també la més tòxica. Ell està penjat d’ella d’ençà que són petits i ella es retroba amb ell després del seu gran canvi de vida, quan comença la sèrie.
Comencen un romanç a la segona temporada i llavors esclaten: la gelosia, les baralles. Ella aconsegueix la feina de la seva vida i en Ross no només no la recolza, sinó que dubta d’ella i del seu nou company de feina. Li fa la vida impossible. L’acaba enganyant -o no, potser sí que estaven en un descans-, amb la noia de la copisteria la mateixa nit que discuteixen. Tornen, però no. Ell diu el seu nom quan es va casar amb l’Emily. Es casen borratxos a Les Vegas. Tenen una filla junts després d’una nit de sexe esporàdic. Ell pot sortir amb qui vulgui i ella no.
La controla, la menysprea. I quan finalment ella ha aconseguit la feina de la seva vida, amb una marca de roba important a París, ell decideix que és el millor moment per declarar-se i fer-la triar entre la feina i relació. Ella baixa de l’avió per estar amb ell? Jo sincerament me n’anava a París, sense pensar-m’ho ni mirar enrere.
La gran majoria de relacions fictícies que veiem a la televisió poden tenir comportaments extremadament tòxics si ens posem a analitzar-ho. I sí, segurament exageren i es posen en situacions irreals, no deixen de ser ficció. Però això no vol dir que no es trobin lleugerament basades en relacions reals ni que aquests comportaments no es donin entre nosaltres. Així que no oblidis mirar aquestes relacions de parella a través d’un ull crític, és bo saber detectar aquests comportaments perquè no ens passin a la vida real.