Durant dècades, el nostre ordenament jurídic va abordar la discapacitat des d’una perspectiva eminentment protectora. Quan una persona presentava una discapacitat intel·lectual, una malaltia mental o un deteriorament cognitiu que afectava la seva capacitat per prendre decisions, la resposta habitual consistia a limitar la seva capacitat d’obrar i atribuir a una tercera persona la facultat de decidir en el seu nom.
Aquesta concepció ha canviat profundament en els darrers anys. La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada a Nova York l’any 2006 i ratificada per l’Estat espanyol, va establir un principi revolucionari: les persones amb discapacitat tenen dret a exercir la seva capacitat jurídica en igualtat de condicions amb la resta de ciutadans.
Aquest canvi de paradigma va tenir la seva plasmació legislativa a Catalunya mitjançant el Decret llei 19/2021, de 31 d’agost, que va adaptar el llibre segon del Codi civil de Catalunya a la reforma estatal introduïda per la Llei 8/2021. Des d’aleshores, ja no es parla d’incapacitació judicial, sinó de mesures de suport a l’exercici de la capacitat jurídica.
L’objectiu ja no és substituir la voluntat de la persona, sinó proporcionar-li els mecanismes necessaris perquè pugui prendre les seves pròpies decisions amb la màxima autonomia possible.
Contingut
L’assistència: la principal mesura de suport en el dret català
Els articles 226-1 i següents del Codi civil de Catalunya regulen l’assistència, que constitueix actualment la principal mesura de suport per a les persones majors d’edat que necessiten ajuda en determinats àmbits de la seva vida personal o patrimonial.
L’assistència és una institució flexible. No existeix un model únic aplicable a totes les situacions, sinó que les mesures s’han d’adaptar a les necessitats concretes de cada persona. En alguns casos, el suport pot limitar-se a l’acompanyament en la presa de determinades decisions econòmiques; en altres, pot estendre’s a qüestions relacionades amb la salut, la gestió patrimonial o les relacions amb les administracions públiques.
La característica essencial del sistema és que la persona continua sent la protagonista de les decisions que l’afecten. L’article 226-2 del Codi civil de Catalunya estableix expressament que han de respectar-se la seva voluntat, els seus desitjos i les seves preferències. Fins i tot quan existeixen dificultats de comunicació o comprensió, la llei exigeix que es faci tot el possible per conèixer i respectar la seva voluntat.
Aquesta regulació representa una autèntica transformació cultural. La discapacitat deixa de ser contemplada com una causa de substitució de la persona i passa a ser una situació que pot requerir determinats suports per garantir l’exercici efectiu dels seus drets.
La importància de la planificació anticipada
Un dels aspectes més innovadors de la normativa actual és la possibilitat de planificar anticipadament les futures necessitats de suport.
El Codi civil de Catalunya permet que qualsevol persona, en previsió d’una eventual situació de dependència o deteriorament cognitiu, pugui designar qui vol que l’assisteixi en el futur i establir orientacions sobre la manera com s’hauran d’exercir aquestes funcions.
Aquesta possibilitat resulta especialment útil en casos de malalties neurodegeneratives, deterioraments cognitius progressius o situacions en què la persona desitja deixar clar qui haurà de vetllar pels seus interessos si algun dia necessita ajuda per prendre decisions.
L’experiència professional demostra que les mesures adoptades amb previsió solen generar menys conflictes familiars i ofereixen una major seguretat jurídica tant a la persona afectada com al seu entorn.
La protecció del patrimoni: quan és necessària l’autorització judicial?
Una de les qüestions que genera més dubtes és la realització d’actes patrimonials d’especial transcendència, especialment quan afecten béns immobles.
En el cas dels menors d’edat, els progenitors que exerceixen la potestat parental no poden vendre lliurement un immoble propietat del menor. Els articles 236-27 i concordants del Codi civil de Catalunya estableixen que determinats actes de disposició patrimonial requereixen autorització judicial prèvia. Aquesta exigència té com a finalitat garantir que l’operació respon realment a l’interès del menor i que el seu patrimoni no resulta perjudicat.
Pel que fa a les persones amb mesures de suport, la situació requereix una anàlisi individualitzada de cada cas. La reforma de 2021 ha abandonat els sistemes automàtics de limitació de capacitat, de manera que no es pot afirmar que tota venda d’un immoble necessiti autorització judicial pel simple fet que la persona disposi d’una assistència constituïda.
Cal examinar el contingut concret de la resolució judicial o de la mesura voluntària establerta. Quan la persona pot comprendre l’operació i expressar vàlidament la seva voluntat, podrà intervenir directament en la compravenda amb els suports que resultin necessaris.
Ara bé, quan l’assistent disposa de facultats representatives per actuar en nom de la persona assistida i l’operació afecta elements patrimonials especialment rellevants, pot ser necessària l’autorització judicial o l’aprovació posterior de l’acte, d’acord amb les limitacions i controls establerts per la resolució judicial corresponent.
Aquest control judicial no constitueix una desconfiança envers les persones que exerceixen funcions de suport, sinó una garantia addicional destinada a protegir el patrimoni de persones que es troben en una situació de vulnerabilitat.
Una protecció basada en la dignitat
Les mesures de suport representen una de les reformes més importants del dret de la persona de les darreres dècades. El nou model abandona definitivament la idea que protegir significa decidir per una altra persona.
La protecció jurídica moderna parteix d’un principi molt diferent: totes les persones tenen dret a participar en les decisions que afecten la seva vida i només han de rebre els suports estrictament necessaris per poder exercir aquest dret de manera efectiva.
Des d’una perspectiva humana i jurídica, aquest canvi suposa un avenç extraordinari. No es tracta únicament de protegir el patrimoni o la seguretat de les persones amb discapacitat, sinó també de preservar la seva autonomia, la seva dignitat i el seu projecte vital.
En definitiva, les mesures de suport constitueixen una eina al servei de la persona, orientada a garantir que ningú perdi la capacitat de decidir sobre la seva pròpia vida pel simple fet de necessitar ajuda per exercir els seus drets.
Ubicació i contacte
Adreça: Avinguda Diagonal, 363, 2º 1ª B, 08037 Barcelona, Espanya
Telèfon: +34 648 803 552
Email: info@romaguera‑edo.com
Web: https://romaguera-edo.com/