El monestir de Pedralbes ha iniciat un important projecte de recerca i conservació coincidint amb el 700 aniversari de la seva fundació. Els treballs, començats a finals del 2024, han permès obrir i estudiar diverses tombes medievals, entre elles la de la reina Elisenda de Montcada, fundadora del monestir.
La investigació combina disciplines com l’arqueologia, la història, l’antropologia i la restauració artística. Fins ara s’han analitzat vuit sepulcres i les restes de 25 persones, aportant nova informació sobre la societat catalana del segle XIV i el paper de les dones de l’època.
L’estudi del sepulcre de la reina Elisenda ha confirmat que les seves restes encara es conserven dins d’una caixa de fusta medieval. L’última esposa del rei Jaume II va viure durant dècades al costat del monestir després de quedar-se vídua i hi va morir aproximadament als 70 anys, una edat molt avançada per aquell període històric.
Les anàlisis indiquen que era una dona de constitució forta i que, en els últims anys de vida, probablement va patir diverses malalties relacionades amb l’envelliment. També s’ha descobert que tenia una alçada superior a la mitjana femenina medieval. Feia prop d’1,60 metres, mentre que altres dones estudiades, com Constança de Cardona i Elionor de Pinós, encara eren més altes. Aquesta dada reforça la hipòtesi d’un possible vincle familiar entre elles.
Un altre aspecte destacat és la senzillesa amb què va ser enterrada. Tot apunta que duia una vestimenta austera semblant als hàbits de les religioses clarisses, tot i que mai va arribar a ser monja. Malgrat aquesta sobrietat, també s’han localitzat restes de seda i fragments d’oripell, un material metàl·lic que imitava l’or.
Les excavacions també han aportat sorpreses en altres sepulcres. En el cas atribuït al noble Artau de Foces, per exemple, no s’hi han trobat restes masculines, sinó les de dues dones i tres infants.
A més, els investigadors han localitzat elements funeraris poc habituals, com candeles i ofrenes vegetals amb plantes aromàtiques i flors. A la tomba de la reina hi havia restes de romaní i murta.
El projecte continuarà fins al 2027 amb noves proves genètiques i estudis que ajudaran a completar la interpretació històrica del conjunt funerari.