Mentre algú llegeix aquestes línies, la botiga ja és tancada. I demà també ho estarà. I l’endemà, i el següent. L’Art Floral ha deixat de ser el que era: ja no fa olor de flors, ja no rep visites de clients… Després de setanta anys plena d’activitat, ara resta inactiva, esperant a les fosques que arribi un nou inquilí. Serà algú que continuarà amb les flors? Farà soroll? Qui sap. Al cap i a la fi, ara és només una botiga plena d’enyorança.
Per entendre-la millor, cal imaginar-se la cara de la Mercè Ponsi Navarro el primer cop que va entrar-hi. El local era acabat d’estrenar, al número 452 del carrer Balmes, i el seu pare, Joan Ponsi Hortín —porter de la finca del davant— el va llogar de seguida: volia obrir-hi una floristeria per a la seva filla. Era a començaments dels anys cinquanta, la Mercè tenia 19 anys i feia sis anys que treballava en el món de les flors. Finalment, podria tenir el seu propi projecte.
Contingut
Set dècades de vida
Quan va obrir, en plena dictadura, durant els primers vint anys era coneguda com “El Arte Floral”. La Mercè confeccionava rams i centres, el seu pare s’ocupava de la jardineria i l’oncle portava la comptabilitat. Aviat va créixer una clientela fidel, admiradora del talent de la Mercè. Va ser de les primeres a treballar amb flors seques i, més endavant, es va convertir en un referent de les flors artificials a Barcelona.
Entre aquelles parets va créixer una nena: la Mercè Molina Ponsi, que, igual que la seva mare, també ha dedicat la vida a la floristeria. Quaranta anys compartint espai, orgullosa de ser una de les últimes botigues septuagenàries de Sarrià – Sant Gervasi.
L’últim mes ha estat gris. Des que la Mercè va anunciar el tancament, moltes clientes han vingut a dir adéu: “Ja no queden botigues d’aquelles que, quan n’enviaves l’aparador, t’hi quedaves embadalit”. L’aparador de l’Art Floral sempre ha estat fet amb cura, com tot a dins. Cada peça era feta a mà i la Mercè sempre ha treballat de manera personalitzada, lluny de la moda actual de vendre plantes i flors a granel.
Si algú es pregunta com es pot mantenir avui una floristeria així, la resposta és que ja no es pot. El mercat s’ha transformat. La tecnologia i les wedding planners han capgirat l’ofici i, després d’una trajectòria satisfactòria, la Mercè no vol reinventar el projecte per adaptar-lo a aquest nou context. “Prefereixo tancar abans que fer malbé la bona imatge que tenim al barri”.
Un establiment emblemàtic
A L’Art Floral s’hi ha fet de tot: rams per a difunts, celebracions de naixements, casaments, aniversaris, muntatges de Nadal, aparadors… Qualsevol cosa imaginable. Hi venia gent de tots els districtes de Barcelona: del Clot, Sant Andreu, Guinardó… buscant les creacions de flor artificial de la Mercè i confiant en el seu criteri. “Em fa mal pensar com reaccionaran quan trobin la porta tancada”, diu ella. Alguns hi tornaven cada any el mateix dia, des de feia 15 o 20 anys.
I sí, floristeries n’hi ha moltes, però aquesta tenia les millors roses de Sant Jordi. Això ho va dir un conductor d’autobús, literalment. L’any passat, per Sant Jordi, va aturar el bus al mig del carrer Balmes, va anunciar als passatgers que aquella era la botiga amb la rosa més bonica del seu recorregut, i va baixar a comprar-ne una. Els passatgers el van aplaudir abans de continuar la ruta, i la Mercè va sentir un orgull immens.
I així han estat aquests setanta anys: plens de feina, històries i alegries compartides amb el barri. Com costa dir adéu! Aquestes setmanes, els clients han vingut a buscar un últim record; han despenjat quadres, ornaments i fins i tot els picarols de la porta. I està bé així: d’aquesta manera, una part de la botiga continuarà vivint allà on vagin.