A les vacances d’ara, connectats amb l’smartphone, i especialment amb les xarxes socials, tenim la sensació de no haver-nos anat mai. I el que és pitjor, si fem servir xarxes socials i deixem que entrin al nostre feed vivim les vacances de tot el nostre cercle.
També hi ha qui pateix per comparació, entre les seves vacances i les de mig planeta, un testeig que no és real, ja que sabem que el que veiem a la xarxa no ha de ser exactament la realitat.
Si vols fer unes vacances relaxades com les d’abans, has de desaparèixer… i descansar!
Vols desconnectar de veritat?
- Estàs excusat per no atendre el mòbil: El “no news, good new”‘ és fantàstic per repetir-t’ho si desitges la culpa per no contestar o comentar cada missatge que entra. Són vacances, tothom ho entendrà, però si et deixa més tranquil pots posar un missatge tipus “tancat per vacances, et contesto quan pugui”. Si passa alguna cosa greu, t’assabentaràs.
- El teu cos, el teu temple. El maltractem durant el curs: curses, maquillatge, talons, estilismes no gaire còmodes… i si li donem també vacances? Quan realment escoltem el nostre cos descobrim la nostra essència. Per començar vesteix còmode, tots tenim aquesta ‘roba d’estiu’ amb què et sents bé, aquestes sandàlies que t’oblides que les portes posades o aquest plaer d’anar descalça que ara sí que et permets.
- Menja bo, quan tinguis gana: tots a l’edat adulta hem trobat el nostre equilibri nutricional, sabem què ens prova bé, què ens agrada, si som de sopar molt o poc… Però no sempre és compatible amb la vida social, i si el nostre estiu està al màxim d’aquestes trobades, el més probable és que acabem menjant més del que toca o ve de gust, el que no escaigui bé o en companyies no escollides. El millor d’una sobretaula és estar sense presses amb la gent que vols.
- La migdiada, beneïda tradició: ha estat envejada, injuriada, criticada fora de les nostres fronteres i després elevada als altars. El meravellós costum espanyol quan es fa de forma correcta és una cosa que avui en dia recomana la neurociència. Si bé és cert que la majoria d’experts prefereixen un descans d’entre 20 i 30 minuts, per no perjudicar els ritmes circadians ni el descans nocturn, et recordem que som a l’estiu…, així que si el cos et demana una migdiada llarga fes-ho, que també té els seus beneficis.
- Fes l’exercici que et diverteixi: el sedentarisme no és un bon amic, ni dels estius de postureig ni dels reals. En un estiu de vacances normals no hi ha un sol dia que no ens moguem però amb una activitat que ens motivi: potser un dia és fer deu llargs a la piscina, un altre dia és caminar platja amunt platja avall parlant amb la teva germana, un altre és practicar un esport amb algú, i un altre és polir un moble… que això computa com a sessió de tríceps…
- Més natura: platja, muntanya, poble… però que sigui a l’aire lliure, que tenim dèficit de natura.
- Un bon llibre: potser és un exemplar per deute que sents que tens amb un clàssic, o un escrit singular que va reaparèixer a la teva prestatgeria, que et vingui de gust i enganxi, i punt. El millor: no ho has d’ensenyar, no ho has de comentar amb saberudes conclusions amb ningú, no ho has de recomanar… és el teu llibre, sense més ni més.
- Fes allò que només faig per vacances: cadascú sap què és, cosa que no aconsegueix encaixar la resta de l’any, una afició, una assignatura pendent… és el moment per dur-ho a terme, per plaer, no per deure. Una ruta amb bici, un taller d’estiu… ballar a les festes del teu poble o fer-la petar a la tarda asseguts a la fresca amb els locals.
A la tornada, comparteix, però no donis detalls: Segurament si t’has regalat unes vacances normals tornaràs descansat de debò i fins i tot amb ganes de començar. La tornada és tornar a veure cares, però de vegades es converteix en una setmana de reportar vacances i escoltar les dels altres. Si no vols, estàs excusat de comptar amb pèls i senyals; hi ha frases com “molt tranquil·les i molt bé”, “’he descansat molt‘, o “meravelloses” que deixaran tranquil al teu interlocutor però et permetran saltar-te l’informe estival detallat.