Els mapes estacionals apunten cap a una primavera amb temperatures per sobre de la mitjana i amb precipitacions abundants. Tant el model europeu com el nord-americà coincideixen en aquesta tendència, fet que suggereix una continuïtat del patró meteorològic que ha marcat l’hivern.
La primavera astronòmica comença avui, 20 de març a la tarda, tot i que la meteorològica ja es considera iniciada des de principis de mes. Aquest nou període arriba després d’un hivern especialment plujós —el més destacat de les darreres dècades—, cosa que afavorirà una natura especialment exuberant. A més, les reserves de neu al Pirineu són molt elevades i els embassaments presenten bons nivells.
Pel que fa a les temperatures, els models indiquen una primavera més càlida del que és habitual. Segons les projeccions europees, aquesta anomalia positiva es notarà sobretot al litoral i al Pirineu durant els mesos d’abril, maig i juny, mentre que a la resta del territori no hi ha una tendència tan definida. El model nord-americà també apunta cap a un escalfament general, tot i que més moderat que en previsions anteriors, i amb algunes zones de l’est que podrien quedar al marge d’aquest augment, possiblement per la influència de vents humits de mar.
En relació amb la pluja, els dos models coincideixen a preveure una primavera més humida. Aquest increment de precipitacions no només afectaria Catalunya, sinó també bona part de la península Ibèrica i la conca mediterrània. En canvi, altres zones d’Europa podrien registrar menys pluges, fet que indicaria un desplaçament de les borrasques cap a latituds més meridionals.
Abril podria ser el mes amb més precipitació, en línia amb el seu caràcter habitualment plujós. En canvi, per al maig i el juny la situació és menys clara: mentre que a l’est encara podria ploure més del normal, a zones de ponent fins i tot es podria donar una certa sequedat, especialment al maig.
En conjunt, tot apunta a una primavera dinàmica, probablement més plujosa del que és habitual. Tot i això, cal interpretar aquestes previsions amb prudència, ja que tenen una fiabilitat limitada. Això implica que, malgrat la tendència general, es poden produir episodis puntuals de fred o períodes sense pluja, com és propi de l’estació.