Per què badallem quan veiem algú altre badallar?

badall

Segur que alguna vegada t’ha passat: estàs parlant amb algú, veus que badalla i, gairebé sense adonar-te’n, acabes fent el mateix. Fins i tot pot passar quan veus un vídeo d’una persona badallant o simplement quan algú en parla. És curiós, perquè no tenim son necessàriament, però el badall apareix igualment. Aquest fenomen, força habitual, desperta la curiositat de científics i investigadors, que fa temps que intenten entendre per què badallar sembla tan contagiós.

El badall és una resposta involuntària del cos que tots experimentem. Pot aparèixer quan tenim son, estem cansats, ens avorrim o canviem d’activitat. Però quan badallem només perquè hem vist una altra persona fer-ho, parlem de badall contagiós.

El més sorprenent és que no cal que algú badalli davant nostre. De vegades, només llegir la paraula «badall» o imaginar aquesta situació ja pot provocar-nos ganes de fer-ne un. És com si el nostre cervell reaccionés automàticament a un gest que acabem de veure o recordar.

Una de les explicacions que estudia la ciència està relacionada amb la capacitat que tenim d’imitar inconscientment els comportaments dels altres. Sovint reproduïm gestos, expressions facials o postures de les persones amb qui estem, sense ser-ne conscients. El badall podria formar part d’aquest mecanisme.

Una de les hipòtesis més conegudes relaciona el badall contagiós amb l’empatia, és a dir, amb la capacitat de posar-nos en el lloc dels altres i entendre com se senten.

Alguns estudis han observat que el badall contagiós pot ser més freqüent entre persones que tenen un vincle emocional, com familiars, parelles o amics. També s’ha investigat si la capacitat de reconèixer les emocions dels altres hi té alguna influència.

Tot i això, encara no hi ha una explicació científica definitiva. L’empatia podria tenir-hi un paper, però no és l’únic factor possible. De fet, també podem badallar quan veiem algú desconegut fer-ho.

El fenomen no és exclusiu dels humans. S’ha observat que alguns animals, com els gossos, els ximpanzés i altres primats, també poden presentar badalls contagiosos.

En el cas dels gossos, per exemple, alguns estudis han analitzat si poden badallar després de veure els seus propietaris fer-ho. Això ha despertat l’interès dels investigadors, que volen saber fins a quin punt aquest comportament està relacionat amb els vincles socials entre espècies.

Podem evitar que se’ns encomani?

La resposta no és gaire esperançadora per a qui intenta contenir un badall: no sempre és fàcil controlar-lo. Com que és una resposta involuntària, moltes vegades apareix abans que tinguem temps de pensar-hi.

A més, hi ha persones més sensibles a aquest efecte que d’altres. També hi poden influir factors com el cansament, l’atenció que prestem a l’altra persona o el context en què ens trobem.

Al capdavall, el badall és un d’aquells petits gestos quotidians que fem gairebé sense pensar-hi, però que encara amaguen moltes preguntes. La pròxima vegada que algú badalli davant teu i notis que també tens ganes de fer-ho, ja saps que no és casualitat: el teu cervell pot haver reaccionat a un gest tan simple com contagiós.

Exit mobile version