TV3 és, sens dubte, una de les grans plataformes de l’audiovisual català, reconeguda per projectar les cares més conegudes del panorama mediàtic del país. Cada cop que s’hi incorpora una nova figura, sembla garantida una combinació de qualitat, popularitat i connexió amb l’audiència. Un dels pilars indiscutibles de la cadena són els ‘Telenotícies’, tant el del migdia com el del vespre, autèntics referents d’audiència que formen part de la rutina quotidiana de molts catalans.
Dins d’aquests informatius, una de les seccions més estimades pel públic és la del temps, i si hi ha un nom que s’hi associa de forma natural és el de Francesc Mauri. Amb un estil carismàtic i didàctic, el meteoròleg ha esdevingut una icona del mitjà, tant que fins i tot compta amb una paròdia pròpia al programa d’humor ‘Polònia’. Amb 58 anys i quatre dècades de trajectòria a Catalunya Ràdio i TV3, Mauri forma part de la història viva de la televisió pública catalana.
Entrevistat a Col.lapse
Recentment, però, en lloc de presentar la previsió meteorològica, Francesc Mauri va seure al plató de ‘Col·lapse‘, el programa conduït per Ricard Ustrell, per parlar sobre la seva trajectòria i el futur de la seva professió. Va reflexionar sobre els límits de la predicció meteorològica, posant el focus en la tecnologia i la seva evolució:
“Ara mateix, a 24 hores vista, tenim un percentatge d’encert del 85%. Arribar al 100% no és possible ni ho serà en els pròxims anys, potser ni tan sols en les pròximes dècades. Hi ha fenòmens que, per la seva naturalesa, no es poden predir amb exactitud. Per això la prevenció és fonamental per salvar vides.”
Ustrell li recordava el paper clau de la meteorologia en la seguretat, i Mauri ho corroborava: “El transport aeri no seria tan segur sense la predicció meteorològica. El marítim tampoc…”. Amb aquesta mirada compromesa, Ustrell aprofitava per reconèixer la seva trajectòria: “Fa 40 anys que vas començar aquí, a Catalunya Ràdio…”.
Mauri no dubta i recorda aquell primer dia amb claredat: “L’1 de juliol del 85. Vaig començar fent una suplència d’un mes. Tenia 18 anys, era autodidacta. En aquella època la meteorologia era, en part, civil i en part encara militar. TV3 i Catalunya Ràdio, naturalment, no practicaven aquesta vessant militar. El primer lloc on em vaig asseure va ser amb el cap de programes d’aleshores, Josep Cuní. El cor em bategava amb força… I a l’estudi 1, Mikimoto…”.
Quan Ustrell li pregunta si Miquel Calçada li va donar un cop de mà, Mauri respon emocionat: “Sí, moltíssim. Ens continuem saludant i parlant amb molt d’afecte.” També revela com ha canviat el seu estil comunicatiu amb el pas del temps: “En aquella època parlava molt ràpid. Era pels nervis i per la joventut. Ara tinc fama de parlar lentament, amb pausa, gairebé escoltant-me a mi mateix.”
El moment culminant de l’entrevista arriba amb una sorpresa preparada per Ustrell: un vídeo de la seva primera aparició a TV3, l’any 1988. L’escena mostra un Mauri jove i enèrgic, i la conversa posterior entre presentador i convidat és tan propera com reveladora.
Amb quaranta anys dedicats a informar, prevenir i, en molts casos, salvar vides, Francesc Mauri no només és un meteoròleg reconegut, sinó un referent comunicatiu que forma part de la memòria col·lectiva de diverses generacions de catalans.