Sota un mal de cap subjauen una sèrie de factors desencadenants, que es poden presentar junts o per separat, al complet o de manera parcial. N’hi ha des d’emocionals fins als merament físics, i fins i tot el component hereditari.
Contingut
No tots els mals de cap són iguals
Les cefalees primàries són aquelles, de causa desconeguda, en què no es pot demostrar cap alteració estructural ni metabòlica que justifiqui el mal de cap, però que representen el 90% de les cefalees. És el principal i únic símptoma i la pròpia malaltia.
- Cefalea tensional: Impacta més en dones i comença a qualsevol edat. El dolor, lleu o moderat, és episòdic i pot durar uns quants dies. Fa mal tot el cap, es descriu com a pressió, i no empitjora amb l’activitat física.
- Cefalees en raïms: Poc freqüents, afecten més homes joves. Són crisis molt intenses, unilaterals i breus (menys de 3 hores), repetides al dia i uns mesos a l’any. També poden presentar envermelliment ocular, llagrimeig, congestió nasal, inflor facial, edema de les parpelles i rinorrea (degoteig nasal) del costat on fa mal el cap.
- Migranyes (escala): Cefalea reiterada de gran intensitat, que impedeix l’exercici de les activitats quotidianes i pot durar diversos dies. És el tipus de cefalea, en què fa mal la meitat del cap i se sent com un batec. Afecta ja el 12 a 15% de la població, majoritàriament a dones, i constitueix un desordre neurològic que, a més de manifestar-se en un dolor intens i punxant, sol acompanyar altres símptomes com vòmits, intolerància a la llum, al so, etc. Solen existir antecedents familiars i es pot desencadenar per diversos estímuls, encara que empitjora amb l’activitat física.
Les cefalees secundàries, per contra, són la conseqüència d’una altra malaltia i representen un 5% de les cefalees. Són d’instauració brusca, i poden estar causades per Infeccions generals, inflama
Què provoca el mal de cap
Per alleujar una mica el dolor, podem buscar alguns dels factors que el desencadenen.
- Un ús excessiu d’analgèsics. Quan tens mal de cap un dia, el més habitual és prendre’s un analgèsic. Però si tens molt de dolor, prendre molts analgèsics no és la solució. Cal tenir en compte que l’ús continuat (10 triptans o 15 analgèsics al mes) és un dels factors que cronifiquen les cefalees i les migranyes. Es descriu que un 2,5% de pacients converteixen la seva migranya episòdica en crònica.
- La deshidratació. El remei més comú per a una cefalea lleu i persistent surt de l’aixeta. Sí, la hidratació, començant perquè som més del 60% d’aigua i totes les cèl·lules la contenen. Com que cada segon perdem el mateix, cal reposar-la. Si no tenim prou aigua al corrent sanguini per diluir les toxines als ronyons, ens deshidratem. Per desintoxicar-nos, els ronyons agafen l’aigua de la resta de l’organisme i, sabent que el cervell conté fins a 1,4 litres d’aigua, si no n’hem begut prou, l’agafaran. Com a conseqüència d’aquest procés, el cervell s’encongeix com una esponja seca i apareix el dolor.
- L’alcohol, el cafè i el te, que no són aigua. Són diürètics, de manera que, de vegades, ens fan perdre més líquid del que ens han proporcionat. L’alcohol, que és per a algunes persones el detonant número u de la cefalea, i en el cas de la migranya, moltes vegades un gairebé immediat. És un fort deshidratant. Els ronyons ho han d’excretar i, encara que hi ha qui suggereix que depèn del tipus de beguda alcohòlica, els tanins, que contenen els vins negres, poden provocar migranya amb més freqüència, l’alcohol no deixa de ser una toxina per al cos. De fet, a la cefalea en raïms, el seu consum pot desencadenar una crisi de dolor.
- Els estímuls molt freds. Produeixen un mal de cap momentani (de màxim 10 segons) quan prenem una beguda molt freda, un gelat o un gel ràpidament. En entrar en contacte amb els receptors del paladar, molt connectats amb el cervell, apareix un dolor punxant i sobtat a les temples.
- La sinusitis. Si sents pressió a la cara, un dolor que s’irradia per tota la cara, congestió, mal d’ulls i la pressió sobre els pòmuls o sobre les celles, el més segur és que estigui patint un quadre de sinusitis. Aquesta és la inflamació del revestiment dels pits paranasals, quan s’omplen de mucositat. La sensació de dolor al cap és perquè el nervi trigemin, el principal nervi sensorial de la cara es posa en funcionament. Aquest nervi transporta la informació sensorial de la regió facial al cervell, també pot enviar senyals a través dels nervis motors fins a la cara i totes les seves estructures. Això pot comportar la confusió entre una cefalea sinusal i una migranya. Un tractament adequat de la sinusitis prescrit per l’otorinolaringòleg reduirà aquest tipus de cefalea.
- L’alimentació. La migranya s’ha relacionat possiblement amb la ingesta unes tres hores abans de determinats aliments com la xocolata, el plàtan, els fruits secs, els cítrics, els additius d’aliments escombraries, les salsitxes, els formats fermentats, els picants (aliments amb tiramina o glutamat monosòdic), entre d’altres. No s’han de suprimir tots, sinó només evitar aquell que s’hagi pogut identificar com a desencadenant.
- L’estrès. Influeix de forma marcada a la cefalea tensional, en raïms i en la migranya. S’associa amb l’alteració del ritme de son, que també és un desencadenant. Davant la por, la resposta més immediata és la descàrrega d’adrenalina, que ens dóna un impuls d’energia per fer front a una amenaça. Les cefalees tensionals són possibles efectes secundaris de l’estrès, per la qual cosa no s’han d’ignorar. És més, considerades com a incidents aïllats, les cefalees són desagradables i espanten en si mateixes, cosa que se suma al sentiment general d’estrès, que alimenta el problema circular.
- La postura. Quan els músculs habituals que ens mantenen alçats es desconnecten i recluten els altres, ens porten a una postura inadequada. Les cefalees tensionals poden estar relacionades amb aquestes noves males postures, amb la posició corporal, el pinçament de nervis, la hiperactivitat muscular, etc. A més, estar tot el dia encorbada davant de l’ordinador, per exemple, promou un procés inflamatori. Pot manifestar-se o no inicialment en una cefalea.
- Els canvis hormonals. La incidència de la migranya es dispara a les dones després de l’aparició de la primera regla i sol empitjorar amb l’ovulació i la menstruació, així com amb la presa d’anticonceptius orals. L’embaràs sol millorar de manera transitòria la migranya i moltes dones milloren després de la menopausa.
- Component hereditari. El 80% de pacients migranyosos tenen pares o germans amb migranya. Tot i que la forma d’herència no està totalment establerta, en algunes migranyes ja s’hi ha identificat un gen que la transmet. Potser aquí no podem fer res, però estar informades sempre serà un punt a favor.
La postura, la mala alimentació, la deshidratació, el consum d’alcohol, la manca de son i l’exercici físic inadequat sotmeten el cos, i en particular la regió del cap, el cervell i el coll, a tensions que provoquen cefalea tensional. Tot això, sumat a l’estrès mental, desencadena el mal de cap. Així doncs, fugir de l’estrès és més que recomanable, encara que sabem que és més fàcil dir-ho que fer-ho. Però si apostes per un massatge, uns estiraments o una estona de meditació, l’estrès pot disminuir i amb ell els senyals de mal del cap també.