Les dificultats per accedir a un pis a la capital impulsen nous models residencials basats en la construcció modular i el sòl propi. Barcelona continua vivint una forta pressió immobiliària. El preu mitjà del lloguer ja supera els 1.300 euros mensuals, mentre que a municipis de la segona corona metropolitana —com el Maresme, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental o el Baix Llobregat— els preus se situen encara entre els 700 i els 800 euros, segons dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona.
Aquesta diferència de costos està provocant un desplaçament progressiu de famílies i compradors cap a les comarques de l’entorn, on l’accés a l’habitatge és més assequible i el sòl encara manté preus relativament competitius.
La situació a Barcelona és especialment complexa. Prop del 40% dels més de 700.000 habitatges de la ciutat es destinen al lloguer, i una part important està concentrada en mans de grans propietaris. A això s’hi afegeix la manca d’obra nova assequible i l’escassetat de sòl disponible, factors que també han disparat els preus de compra en molts barris.
Davant d’aquest escenari, cada vegada més persones opten per buscar habitatge fora de la capital. Les bones connexions ferroviàries amb Barcelona converteixen municipis del Maresme, el Vallès o el Baix Llobregat en alternatives atractives per a aquells que volen mantenir la proximitat amb la ciutat però reduir les despeses residencials.
Aquest canvi també està transformant el tipus d’habitatge que es busca. Una part creixent dels compradors ja no prioritza un pis convencional, sinó la compra de terrenys per construir-hi habitatges propis. En aquest context, les cases prefabricades i la construcció industrialitzada guanyen protagonisme com a opcions més ràpides, eficients i econòmiques.
Barcelona ja havia començat a explorar aquest model des del sector públic amb projectes d’habitatge modular i sostenible en barris com el Poblenou o la Verneda, així com iniciatives com APROP, basades en contenidors marítims reciclats.
Ara, aquestes fórmules desperten interès també entre particulars que busquen controlar millor els costos i adaptar els habitatges a les seves necessitats. Tot plegat està redefinint el mapa residencial metropolità i consolidant les comarques de l’entorn com la principal sortida per a moltes famílies expulsades del mercat immobiliari barceloní.