Biografia
Andreu Buenafuente Moreno, nascut a Reus, Tarragona, en el 1965, és comediant i presentador a la televisió espanyola. Va començar en el periodisme als disset anys com a locutor esportiu en una emissora de ràdio de la seva ciutat natal. En l’any 1989 es va traslladar a Barcelona per col·laborar a la cadena SER de Catalunya amb un programa propi anomenat El Terrat, el qual posteriorment donaria nom a la productora que ell mateix va fundar.
Informació sobre l’Andreu Buenafuente
Tota la informació necessària sobre l’Andreu Buenafuente Moreno:
Nom:
Andreu Buenafuente Moreno
Data de naixement:
Va nèixer el 24 de gener de 1965
Lloc de naixement i on viu actualment
Va nèixer a la ciutat de Reus a la provincia de Tarragona i actualment viu a la ciutat de Barcelona.
Parella
Al programa ‘Buenafuente’, el 2007, Silvia Abril i Andreu Buenafuente es van conèixer mentre col·laboraven en aquest espai televisiu. Ell era el presentador i ella formava part del grup de col·laboradors del late night. Un dels personatges més destacats interpretat per Silvia era ‘La nena de Shrek’, que va captivar l’atenció del públic. Durant una de les emissions, van establir una connexió especial que va donar inici a una relació amorosa que ja suma 17 anys. Segons va explicar Andreu en el programa ‘Còmics Show’ de TV3, va ser una mirada fora de càmera de Silvia la que va despertar el seu interès. Després d’una conversa sincera i una vetllada agradable, van decidir donar el pas i començar a sortir junts. A partir d’aquí, van construir una de les relacions més sòlides de la televisió nacional. Amb el temps, el seu amor es va consolidar i el 2012 van rebre la seva filla, Joana. Tot i això, el camí no va ser fàcil, ja que Silvia va enfrontar dificultats per concebre a causa d’una intolerància al gluten no diagnosticada. Malgrat això, van superar els obstacles i van batejar la seva filla seguint la tradició familiar de la família Buenafuente. El 2017, van decidir unir-se en matrimoni civil a Barcelona, mantenint-ho en secret per preservar la seva intimitat. Des de llavors, comparteixen la seva vida entre Cabrera de Mar, a Barcelona, i Madrid, on desenvolupen les seves tasques professionals.
Quant a la seva relació com a parella i companys de treball, sembla que Silvia Abril i Andreu Buenafuente ho porten de meravella. Han col·laborat en diversos projectes mostrant el seu talent i professionalitat, fins i tot involucrant la seva filla Joana en alguna ocasió, com quan va fer una aparició en el plató per substituir a la mare, confinada per COVID-19. Així, han aconseguit trobar un equilibri entre la seva vida personal i professional, assolint èxits en tots dos fronts.
Fills de l’Andreu Buenafuente
La seva experiència com a pares podria semblar un guinyol propi dels seus espectacles. “És el colm de dos pallassos que ens hagi sortit una filla tan seriosa”, va comentar Silvia en una conversa amb XL Semanal. I és que Joana, que gairebé va ser batejada com Abril per combinar amb el seu segon cognom, no sembla haver heretat l’esperit bromista dels Buenafuente, almenys per ara. Aquesta “nenadolescent” que ja està cansada de demanar a la seva mare que “deixi d’actuar de manera imprudent constantment” ja té vuit anys. Malgrat la seva edat, el seu comportament no ho demostra, segons els seus pares, que la descriuen com una nena “valenta, amb força autoestima i seguretat”. Amb un aspecte molt més madur per la seva edat, aquesta petita embolicadora s’adapta perfectament a la seva activitat frenètica. Per tant, cada arbret que veu, és un arbret que esgrimpa. A més, li encanta pintar, muntar les seves pròpies coreografies a casa i improvisar representacions teatrals. I aquesta personalitat tan forta té molt a veure amb els seus pares. El primer petó amb Andreu va arribar tard. Després d’anys de diversió al plató d’El Terrat, amb les seves calces a la vista, les ulleres empanades i els cabells engreixats, Abril va adonar-se que el seu cap ja no veia a ‘La nena de Shrek’. Ara veia “la Silvia”. Va ser llavors quan es van unir dos camins vitals que també són part de la història televisiva.
Quan Joana va arribar a casa de Cabrera del Mar, on Silvia Abril i Andreu Buenafuente s’havien instal·lat abans de traslladar-ne una part de la seva rutina a Madrid, la seva arribada va ser esperada amb molta il·lusió. Ella tenia 41 anys, ell s’acostava als 50. Però el fet que aquesta nova aventura els agafés a una edat més avançada no va minvar les seves ganes de formar una família. Andreu i ella ja feia temps que volien tenir fills, però semblava que no hi havia manera. Després de quatre anys junts, i malgrat haver consultat diversos especialistes, Silvia no aconseguia quedar-se embarassada. “Jo ja era gran, però això no havia de ser un impediment”, va assegurar la humorista sense resignació. Tot semblava anar bé. Va ser llavors quan van conèixer, gràcies a una amiga, al psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer. Va ser ell qui els va salvar en descobrir que l’actriu havia vist afectat el seu sistema reproductiu per una intolerància al gluten que desconeixia. Va eliminar aquest aliment de la seva dieta, va millorar en salut i en energia, i un mes després va quedar embarassada. Amb la maternitat, Silvia Abril es va trobar en una “situació a l’ombra”. Així ho va descriure en una entrevista amb El Periódico, on va parlar del moment en què els pares primerencs prenen consciència que “has de lluitar per un espai que els fills et prenen”. Deixes de llegir, de gaudir del ja escàs temps en parella o del temps per a tu mateixa. Algo que ara han recuperat. La independència de Joana Buenafuente els ha permès reprendre, amb certes concessions, aquella vida que gaudien abans de ser pares. Ambdós s’han d’esforçar per estar en forma i mantenir el ritme de la nena, una tasca que han hagut de pagar, però que es neguen a que els pesi excessivament. Ara, amb la serenitat que dona el pas del temps, tots dos estan satisfets amb l’equilibri que han aconseguit en una família plena de humor, tot i que resulta gairebé impossible de conciliar: “Quan vivíem a Barcelona, i Andreu a Madrid, jo la portava a l’escola, agafava l’avió i tornava per dutxar-la i explicar-li un conte. Una bogeria”.
Junts han educat la seva filla sense por, amb poc ús de pantalles però amb certa permisivitat, per criar una persona que ha après a “explorar els seus límits” i de la qual tant Andreu com Silvia se senten orgullosos. Abril, la remugadora del grup, un “cul inquiet” amb molts hàbits, ha après a respectar el món interior d’un ‘showman’ que es desinfla quan surt del plató. Joana ha anat aprenent d’aquests dos mons que es revelen quan ja no hi ha càmeres gravant les seves excentricitats, i és aquesta nena que ha inspirat a Abril per al seu últim llibre de contes infantils. Potser, quan passi la fase pròpia de l’edat, Joana també aprengui dels seus pares a no prendre’s la vida massa seriosament, ja que això, a casa seva, és tot un art.
Professió
Buenafuente va fer el salt de la ràdio a la televisió de la mà de Javier Sardà, qui el va incorporar al seu programa Tot per l’audiència, de la cadena autonòmica catalana TV3. A la mateixa cadena, Buenafuente va confirmar el seu èxit amb un programa propi, Sense Títol, (1995-1998), i sobretot en l’espai televisiu La cosa nostra (1999-2002), que va arribar a prop de les tres-centes emissions i oferia continguts basats en un humor sa i intel·ligent, amb monòlegs i gags.
Després de la finalització d’aquest programa, va passar un temps abans que Buenafuente tornés als plató de TV3 amb Una altra cosa (2002-2004). Aquesta nova proposta repetia els continguts de La cosa nostra però es valia d’un format diferent, d’uns cent vint minuts de durada; comptava amb entrevistes a personatges d’actualitat i oferia actuacions en directe de destacats músics del panorama nacional i internacional. Tot i que aquesta fórmula renovada va ser un èxit, una sèrie de tensions i desacords entre la cadena i el presentador va portar finalment a Buenafuente a acceptar, al juny de 2004, una oferta d’Antena 3 per treballar en aquesta cadena nacional.
En el nou programa, titulat Buenafuente (2005-2007), l’humorista va recórrer als mateixos formats i ingredients i es va rodejar de coneguts col·laboradors que ja havien treballat amb ell a Una altra cosa, com Santi Millán, José Corbacho i tot un elenc d’actors còmics: Fermí Fernández, Yolanda Ramos, David Fernández, Mónica Pérez i Toni Albà. A més dels esmentats, van obtenir una notorietat particular els actors Eduardo Soto, amb la seva interpretació del personatge d’El Neng; Oriol Grau, en la pell de Palomino; i Jordi Évole, guionista del programa, que en el seu paper d’El Follonero intentava desestabilitzar a Buenafuente amb les seves intervencions intempestives.
Després de tres temporades d’èxit i amb audiències que van arribar a superar les de Cròniques marcianes de Javier Sardà, antic mentor de Buenafuente, l’humorista va rebre, juntament amb el suport de l’audiència, el reconeixement de la crítica, que el 2006 va atorgar al seu espai televisiu el Premi Ondas al millor programa d’entreteniment. També va ser premiat individualment el 2007 amb el Micròfon d’Or de la Federació d’Associacions de Ràdio i Televisió. En aquesta ocasió, però, Andreu Buenafuente va decidir rebutjar el guardó per no voler compartir escenari amb Jiménez Losantos, premiat en la categoria de ràdio. El 2007, sense canvis substancials, el programa Buenafuente va abandonar els estudis d’Antena 3 per iniciar una nova aventura a la Sexta, cadena on es va mantenir fins al 2011, després d’aproximar-se a les mil emissions.
Una altra vessant de la seva trajectòria professional l’ha portat a dirigir obres teatrals com Ustedes se preguntarán cómo he llegado hasta aquí (2001), 20 anys i una nit (2003) i Sotinho (2004), i a incursionar en el cinema (amb directors com Santiago Segura i Isabel Coixet) i en la música, de la mà de Joan Manuel Serrat. Col·laborador de la premsa escrita, Andreu Buenafuente ha treballat pels diaris Diari de Tarragona, Sport, El País, Nou Diari i La Vanguardia. Ha recollit els seus monòlegs televisius en els llibres Digue’m agosarat (2002), Hem de parlar i Què t’anava dir? (tots dos publicats el 2003), Allò que dèiem i Com va la vida (2004), He dit (2006) i Com anava dient (2007).
Xarxes socials
Treballs destacats
Andreu Buenafuente, qui és el fundador i CEO de la companyia de producció El Terrat, va iniciar la seva trajectòria televisiva el 1992 a Antena 3, com a col·laborador en el programa Al ataque, dirigit per Alfons Arús. Un any després, va traslladar-se a TV3, on va participar en diverses produccions com Tot per l’audiència o Persones humanes. El 1995 va començar a presentar el seu propi programa, titulat Sense títol, el qual va estar en antena fins al 1998. Després d’alguns late night a TV3, va passar a formar part d’Atresmedia. En l’actualitat, Buenafuente és l’amfitrió de Late motiv, el programa nocturn del canal #0 de Movistar +.
Deixa un comentari