Barcelona és una ciutat amb mola història, d’això no hi ha cap dubte. Pels seus carrers s’han passejat personatges de tota mena, incloent-hi assassins serials. El cas que ens ocupa avui és el de l’Enriqueta Martí, més coneguda com la Vampira de Barcelona, la Vampira del Raval o la Vampira del carrer Ponent. La raó d’aquest sobrenom es deu al fet que va ser detinguda a principis del 1900, acusada d’haver segrestat i assassinat a uns quants nens de Barcelona i haver fabricat, amb els seus cossos, ungüents curatius per curar enfermetats com la tuberculosi o el tifus. Ungüents que segons es rumoreja, eren encarregats per gent de l’alta burgesia de la ciutat, noms que si sortíssim a la llum, farien tremolar els fonaments de la societat actual.
Contingut
Història
Enriqueta Martí va néixer el 2 de febrer de 1868 a Sant Feliu de Llobregat. De molt jove, Enriqueta es va traslladar des de la seva ciutat natal a Barcelona, on va començar a exercir la prostitució, tant en bordells com en llocs dedicats a aquesta activitat, com eren el Port de Barcelona o el Portal de Santa Madrona. El 1895 es va casar amb un pintor anomenat Juan Pujaló, la parella va tenir una relació tempestuosa, reconciliant-se i separant-se unes sis vegades. Segons Pujaló, el seu matrimoni va fracassar per l’afició de Enriqueta pels homes, el seu caràcter estrany, fals, impredictible i les seves contínues visites a cases de mala vida. Malgrat estar casada, no va deixar de freqüentar els ambients de prostitució ni el món de les males companyies. Cal recalcar que finalment es van separar i mai van tenir fills.
Enriqueta portava una doble vida: durant el dia demanava en cases de caritat, convents i parròquies, vestint roba trencada, mentre que de nit es vestia amb robes luxoses, barrets i perruques, i es feia veure en el Teatre del Liceu, el Casino de l’Arrabassada i altres llocs on acudia la classe acomodada de Barcelona. És probable que en aquests llocs oferís els seus serveis com a proxeneta especialitzada en nens. En 1909 va ser detinguda en el seu pis del carrer Minerva de Barcelona acusada de regentar un bordell on s’oferien serveis sexuals de nens d’entre 3 i 14 anys. Al costat d’ella, va ser detingut un jove d’una família d’alta posició social. Gràcies als seus contactes amb altes personalitats barcelonines que contractaven els seus serveis com a proxeneta infantil, Enriqueta mai va tenir un judici per l’assumpte del bordell i el procés es va perdre en l’oblit judicial i burocràtic.
No obstant això, no tenia cap necessitat de mendicar, ja que a més del seu treball com a proxeneta de nens, també exercia la professió de remeiera, i el seu doble treball li donava suficients diners per a viure sense problemes. Enriqueta oferia els seus ungüents, pomades, filtres, cataplasmes i pocions, especialment per a curar la tuberculosi, tan temuda en aquella època, i tota mena de malalties que no tenien capellà en la medicina tradicional. Gent de classe alta pagava grans sumes de diners per aquests remeis. Suposadament els productes que utilitzava per a fabricar els seus remeis estaven composts per restes humanes dels nens que segrestava i prostituïa. D’aquests nens ho aprofitava gairebé tot, el greix, la sang, els cabells, els ossos (que normalment transformava en pols); per aquesta raó no tenia problemes per a desfer-se dels cossos de les seves víctimes.
El misteri del diari d’Enriqueta Matí
Un dels misteris d’aquesta enigmàtica assassina de Barcelona recau en un diari, on suposadament hi apareixen els noms dels seus clients. Enriqueta Martí disposava de diverses propietats al centre de Barcelona, on potser, sota una rajola, s’hi amaguen les fulles d’aquest diari. Mentre Enriqueta Martí estava la presó va amenaçar que unes quantes vegades en fer públiques les informacions que apareixien en el diari. Precisament per aquesta raó mai va arribar a ser jutjada, ja que va aparèixer morta al centre penitenciari. Segons la versió oficial, va morir de càncer, altres diuen que es va suïcidar, i hi ha qui assegura que va ser assassinada per les seves companyes de cel·la seguint les ordres d’un personatge influent en la societat. Mai s’ha sapigut res d’aquest diari, i de si es o no real. Ara bé, una cosa és certa, i es que la ciutat de Barcelona ha intentat de totes les maneres esborrar el nom d’Enriqueta Martí, fins al punt que es va canviar el nom del carrer on vivia (carrer Ponent), pel de Joaquim Costa.