Escriu aquí

1 de cada 5 europeus pateix massa soroll al seu entorn

Compartir

La Unió Europea està preocupada pel soroll a les ciutats. Fa dos anys que revisa la Directiva de Soroll ambiental, a petició de  l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) per reduir la contaminació acústica que afecta la salut de les persones, de l’economia i del medi natural. No és pas una preocupació secundària, com alguns voldrien, perquè segons un informe de l’Agència, el soroll provoca molèsties en 31,7 milions d’europeus adults i trastorns del son en més de 13 milions, a més de 72. 000 hospitalitzacions i 16.600 morts prematures l’any.

Aquestes dades reflecteixen l’impacte de la contaminació acústica sobre la salut segons augmenten els decibels: des de molèsties a estrès, malaltia i, finalment, mortalitat. S’estima que almenys 100 milions d’europeus -un de cada cinc- estan exposats a nivells de soroll per sobre del valor llindar establert per la UE: 55 dB Lden (decibels mesurats al llarg de les 24h del dia i ajustats a les diferents sensibilitats durant el matí, la tarda i la nit). En termes generals, a la regió mediterrània és on els ciutadans estan més exposats al soroll ambiental.

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, com a membres de la xarxa d’experts de Pol·lució de l’Aire i Mitigació del Canvi Climàtic (ETC-ACM), han col·laborat en l’elaboració d’aquest informe d’abast europeu.

Trànsit terrestre

La contaminació acústica “de fons” prové majoritàriament del trànsit terrestre, tot i que el trànsit aeri i la indústria en són fonts d’emissió importants. Les ciutats espanyoles no han estat les més eficients en l’esforç per millorar el benestar acústic entre els anys 2007 i 2012, tot i que caldrà esperar a l’any vinent per saber si està canviant aquesta tendència. En el 60% de les ciutats espanyoles va augmentar el número de persones exposades al soroll del trànsit terrestre entre 2007 i 2012, contra el 35% de totes les ciutats europees estudiades. En canvi, cal destacar la millora majoritària en el cas de les molèsties acústiques ocasionades pel trànsit aeri, que s’han reduït amb èxit en el 95% dels aeroports espanyols.

Soroll a Catalunya

Pel que fa a Catalunya, les dades recollides fins ara confirmen que les ciutats segueixen el mateix patró que la resta d’Espanya: l’exposició al soroll ha tendit a augmentar, on a molts barris de la ciutat de Barcelona, com per exemple l’Eixample, Sant Gervasi o Sarrià, estan expostos a un constant soroll provocat per el nombrós trànsit que hi ha per aquests barris. Per contra, l’aeroport de Barcelona, tot i haver experimentat un dels increments més importants de trànsit aeri, ha reduït el nivell d’exposició de les persones al soroll ambiental en el període observat.

Com es mesura el soroll?

L’impacte del soroll és més difícil de mesurar que la pol·lució de l’aire, tot i compartir les mateixes fonts d’emissió, ja que depèn també d’altres factors com l’aïllament de les façanes. A més, el solapament de competències administratives influeix directament en la gestió de les dades: per exemple, una autopista pot canviar d’administració en entrar una ciutat, però el soroll ambiental pot seguir sent el mateix si no hi ha barreres físiques ni canvis abruptes. En part és per això  que històricament la contaminació acústica ha tingut menys “ressò” que altres temes ambientals a nivell institucional.

Iniciatives per mitigar el soroll

Des del 2002, diferents municipalitats han engegat iniciatives per alleujar l’exposició dels seus habitants al soroll urbà i al de les principals carreteres. Segons les conclusions de l’AEMA, la regulació de la contaminació acústica genera uns costos administratius relativament baixos i proporciona eines eficients per millorar la salut dels europeus. “Les polítiques més eficaces són les que afronten la problemàtica del soroll conjuntament amb d’altres àmbits com la qualitat de l’aire o la planificació territorial”, explica Jaume Fons Esteve, responsable de l’ETC-ACM al Departament de Geografia de la UAB.

Els analistes de l’ETC-ACM de la UAB han fet la contribució principal en el seguiment del soroll de l’AEMA, actualment realitzat entre els anys 2007 i 2012, i que actualitzaran l’any vinent amb dades del 2017. En coordinació amb l’AEMA i la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, els tècnics vetllen per la qualitat de les dades de contaminació acústica que els països entreguen en compliment de l’END, i analitzen la situació actual del soroll ambiental a escala Europea. També en estreta col·laboració, el RIVM aporta els estudis sobre l’impacte de la contaminació acústica en la salut de la població.

 

*LA TORRE DE BARCELONA

Font: Universitat Autònoma de Barcelona.

 

 

 

Tags::

També et pot interessar

Deixar un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Información básica sobre protección de datos Ver más

  • Responsable LA TORRE DE BARCELONA .
  • Finalidad Moderar los comentarios. Responder las consultas.
  • Legitimación Tu consentimiento.
  • Destinatarios LA TORRE DE BARCELONA.
  • Derechos Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional Puedes consultar la información detallada en la Política de Privacidad.