Avui 5 de setembre comença el nou curs escolar i és un moment on afloren les emocions tant dels nostres fills com de nosaltres que en som pares.
Tots tenim records de quan anàvem a l’escola, sensacions i emocions que queden en el nostre interior, tot i que faci molt temps que hem deixat d’anar-hi. Aquestes poden tornar a aparèixer quan són els nostres fills els que retornen a classe o, per primer cop, comencen a anar a l’escola.
És important ser-ne conscients per a que les nostres experiències passades, especialment les més negatives, no afectin en la vivències que els nostres fills puguin tenir a l’escola.
Si el nostre fill comença l’escolarització i estem intranquils, hem de saber que és un sentiment normal. En aquests moments revivim l’experiència passada i afloren sentiments dels que potser no n’érem conscients.
Ser-ne conscients, poder verbalitzar que sentim i saber que aquesta neguit no té cap relació amb l’inici de l’experiència escolar dels nostres fills, ens ajudarà a passar aquesta etapa millor.
Records de quan vam començar l’escola
Si tenim el record de quan vam començar l’escola enyorant-nos de casa i plorant molt, pot passar que quan deixem el nostre fill a l’escola, si es posa a plorar o creiem que es pot enyorar, ens afecti emocionalment. Però hem de sobreposar-nos per acompanyar els nostres fills d’una forma assertiva i conscient.
Per sort, avui dia, l’escola posa una atenció especial a l’acompanyament emocional d’inici de curs durant els mesos de setembre i octubre. És una ajuda que fa que l’experiència que nosaltres vam tenir sigui força probable que no tingui res a veure amb la que experimentaran els nostres fills.
Fent aquesta distinció entre el que vam viure nosaltres amb el que viuran ells serà la millor forma d’acompanyar-los per a que ells se sentin més connectats amb nosaltres.
