El reggaeton s’ha convertit en un dels gèneres musicals amb més èxit, potser gràcies a la seva composició simple i els seus ritmes que fan que el teu cos es mogui sense ni adonar-te’n. Però, més que els ritmes i les bases de les cançons, és preocupant analitzar-ne les lletres, i és que aquest gènere musical tan popular és també molt masclista. Amb l’aparició de variants del reggaeton com el dembow o el trap, ens estem trobant amb unes lletres que no es tallen ni un pèl i que no amaguen ja de cap manera el seu llenguatge gairebé violent.
Frases masclistes com “me caso si chinga como cocina” de la cançó 512 de Jhay Cortez i Mora o “gracias al maltrato se puso bella” de la cançó Relación de Sech sonen a les ràdios de manera habitual. Segurament, una de les pitjors és Contra la Pared, de Jiggy Drama, que té frases tan horroroses com: “si sigues en esa actitud voy a violarte hey”.
El públic d’aquestes cançons és principalment el jovent, que són també els més vulnerables i influenciables. És alarmant veure que aquests creixen escoltant frases com aquestes en les seves cançons, frases que ja s’han normalitzat i ja no escandalitzen a ningú.
Contingut
Inicis del reggaeton
L’origen d’aquest estil musical no està clar, però es podria situar als anys 90 als barris rurals dels països de Sud Amèrica. Tal com el nom apunta, el reggaeton en un principi intentava fusionar el reggae i el hip-hop, però en espanyol. Tot i així, és un gènere clarament influenciat pels ritmes llatins i, en menor grau, jamaicans i afro-americans, i ha evolucionat constantment des dels seus inicis.
Personatges com Vico C, Nando Boom, Pocho Pan, La Atrevida, o DJ Negro van ser alguns dels primers artistes d’aquest gènere. Més tard, van aparèixer produccions musicals de DJ Eric, DJ Joe, DJ Chiclin, DJ Crane y DJ Dynamite. Però el rei del reggaeton conegut per tothom és Daddy Yankee.
Violència i sexualització
Tal com em dit, algunes cançons de reggaeton fan una apologia de la violència directa contra les dones, les quals són descrites com a cossos sense més valor que el físic i al servei del desig sexual dels artistes.
Moltes persones defensen aquest gènere musical al·legant que els oients escolten reggaeton únicament pels ritmes i la música en sí i que, tot i que està clar que n’entenen la lletra, aquesta no és més que la manera d’omplir els sons amb paraules i de donar un to més “juganer” al ball. Potser tenen raó, però no s’ha de deixar de banda el fet que la música és un element de cultura, i que les persones canten repetidament aquestes lletres mentre ballen gairebé escenificant allò que les cançons diuen. La música és un reflex de la societat i, al mateix temps, hi influeix. El ball que acompanya el reggaeton és, a més, bastant diferenciat entre homes i dones. Les segones acostumen a ser les que es mouen de manera sensual al voltant d’ells, regalant-los moviments i visions.
A més, cal parlar també dels videoclips d’aquestes cançons. I és que la grandíssima majoria de cançons de reggaeton ens mostren un estereotip de dona perfecta, una imatge inabastable que promou un sentiment constant de rebuig de les dones cap als seus propis físics.
Joves i sexe
Segons un estudi realitzat per la marca de preservatius Control l’any 2017, a Espanya es perd la virginitat als 17,7 anys. Les noies ho fan abans: gairebé la meitat té la seva primera relació sexual entre els 14 i els 17 anys, mentre el percentatge dels nois disminueix, tot i que no massa.
Una de les conclusions a les quals s’arriba és que el fet de què els joves estiguin connectats al contingut molt sexual d’aquestes cançons des d’edats primerenques n’accelera les pràctiques sexuals. A més, el sexe s’associa al triomf, de manera que la virginitat acaba sent per molts joves un pes que arrosseguen, un fet de què amagar-se i avergonyir-se, que els fa inferiors als demés.
Dones que s’empoderen mitjançant la música i el reggaeton
A causa del debat que les lletres masclistes del reggaeton han obert, moltes artistes dones han triat aquest gènere musical per empoderar-se. Dones com como Karol G, Becky G, Anitta, Ivy Queen i Natti Natasha han aconseguit agafar aquest component sexual de les cançons i fer-lo seu, mostrant-se com a persones fortes, lliures i que fan amb la seva sexualitat allò que els ve de gust. També artistes espanyoles com Ana Guerra, Aitana o Lola Indigo estan aportant el seu gra de sorra per empoderar les dones.
Un nom que també triomfa és el de Nathy Peluso, artista de música urbana que toca un ventall de gèneres musicals més enllà del reggaeton.
