El sexe, i en especial “La Conversa”, és un tema complicat d’abordar en la relació pares – fills. Tot i així, aquest tema està present en gairebé tot, i és inevitable tenir-ne referències en tot moment: a les pel·lícules, a la publicitat…
Però des de la primera pregunta sobre com apareixen els bebès a les panxes de les mares, el sexe es converteix moltes vegades en un tema complicat d’explicar, tabú, vergonyós… Per sort, cada vegada més s’incideix en la necessitat de poder parlar sobre sexe sense prejudicis, sense barreres, lliurement.
Contingut
Algunes recomanacions:
Potser, una recomanació que podria funcionar és la de començar a parlar a casa sobre sexe des de què els nens són petits. S’aquesta manera, se saltarien les barreres de la vergonya abans, i tant pares i fills no se sentirien incòmodes davant del tema del sexe. Dir les coses pel seu nom des de bon principi també pot ajudar. Moltes vegades, ens referim a les nostres parts del cos amb altres noms, ja sigui per evitar haver de dir la paraula concreta, per fer gràcia… Però això pot ser confús per als petits.
Si es parla del tema amb normalitat, sinceritat, honestedat i claredat des de bon principi, també els fills i filles trobaran més facilitats a l’hora de tractar el tema a casa. Si tenen preguntes, les formularan.
Per què és important mantenir “La Conversa” a casa?
Segons una sèrie d’estudis que s’han realitzat sobre educació sexual, el 69% del jovent espanyol no considera haver rebut una educació sexual satisfactòria. I és que l’educació sexual va molt més enllà de “La Conversa”, va d’identitats, de tipus de sexualitats, de seguretat… I no tots rebem una bona educació sobre aquests temes.
Tant a les cases com a les escoles s’hauria de tenir “La Conversa” constantment. Molts dels joves, al no trobar les respostes que busquen dels adults que formen part de les seves vides, acudeixen a Internet.
Per què serà que el sexe continua sent un tema tabú en moltes ocasions, si gairebé tothom el practica? Per què es parla només dels perills del sexe i no del seu gaudi, exposant com evitar els potencials perills de manera oberta?
A continuació, deixem un vídeo de Platanomelón que és força explicatiu:
Cosetes que han d’aparèixer a “La Conversa” i que, de vegades, es deixen de banda
- Adéu als termes o concepcions sexistes: la manera de vestir de les persones no té res a veure en si busquen sexe o en donen consentiment. Per tant, els escots, les faldilles curtes, anar sense sostens o fer topless no són indicadors de res. Si un home plora o té cura de la seva parella no és més dèbil.
- Adéu al masclisme: compte amb les expressions que aprenem a dir des de petits i que donen per enteses concepcions totalment masclistes. Un exemple són els oficis: LA secretària, LA dona de la neteja, LA dependenta, LA infermera, LA cuinera… Tot allò relacionat amb servir no sempre està associat a les dones ni ha de ser concebut com a feina feixuga que fa veure més dèbil als homes que les realitzen.
- Siguem inclusius: homosexuals, mares i pares solters, estructures familiars diverses, transgèneres… tot existeix i tot s’ha de normalitzar. Quan més petits som a l’hora de rebre aquestes informacions abans les assimilarem i entendrem sense qüestionar-les.
- Consentiment, només sí és sí, no és no… Tota relació sexual ha de néixer des del respecte i la igualtat.
- No hi han moments establerts: cada persona és lliure d’elegir quan està preparada per fer un pas o un altre. El ritme és diferent per a cada persona i no haurien d’existir les pressions.
- Expressem el que sentim! Sisplau! Comunicar el que passa pel nostre cap és clau a l’hora d’establir qualsevol relació. També ho és parlar amb les nostres persones properes, “buidar el pap” com alguns diuen.
