L’Organització Mundial de la Salut (OMS), defineix la salut mental com “un estat de benestar en el qual la persona és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de manera productiva i fructífera i és capaç
de fer una contribució a la seva comunitat”.
No hi ha dubte que la salut mental és un aspecte que requereix molta atenció i cura personal. Avui dia és fàcil que no ens dediquem suficient temps en viure accelerats o desconnectats de nosaltres mateixos. Si reconeixem desequilibris en el nostre benestar, hem de fer el possible per a mitigar allò que estigui afectant negativament la nostra salut mental.
La pandèmia del Covid-19 ha estat una de les majors causes que ha afectat greument la salut mental de la gent. A Espanya s’han dut a terme un gran nombre d’estudis que analitzaven els efectes de la pandèmia en la població. Un dels estudis va mostrar que, durant el confinament, el 46% de la població espanyola va presentar un augment del malestar psicològic.
Els resultats d’un altre estudi mostren que el 30% de la població espanyola va tenir atacs de pànic, un 25% es va sentir socialment exclosa i un 55% era incapaç de controlar la preocupació, causant ansietat.
Malgrat ser estudis relacionats amb el Covid, les malalties que analitzen se sofrien per igual prèviament a la pandèmia. És per això que cal ser conscients que, perquè la salut mental sigui afligida, no es requereix un problema d’escala mundial, sinó que en el dia a dia poden haver-hi suficients raons que a poc a poc ens afecten i acaben empitjorant el nostre benestar. Ignorar la pròpia salut mental tan sols pot portar disgustos, per la qual
cosa cal fer tot el possible per a millorar-la.
