Sentim constantment infinites emocions al llarg de la nostra vida, i segur que si ens parem a pensar en tot el que sentim en un sol dia ens sorprendria. Frustració, ràbia, ansietat, felicitat, emoció, depressió, por, sorpresa i podríem continuar fent una llista gairebé eterna d’emocions habituals i corrents en nosaltres. I igual que quan tenim gana ens fa mal la panxa o quan tenim fred se’ns posa la pell de gallina, aquestes emocions també connecten físicament amb el nostre cos.
Els símptomes físics en aquests casos acostumen a passar desapercebuts, o fins i tot, els atribuïm a altres causes que no tenen per què estar relacionades directament. Però el nostre cos també sent igual que nosaltres i ens ho comunica directament. El cos físic no deixa de ser una maquinària controlada per la ment: les nostres accions, les reaccions i la simptomatologia. Si aquesta sent; el cos, indubtablement també.
Contingut
On sentim les emocions?
Segurament aquesta sigui la pregunta del milió: on sentim què? Estudiar científicament el cervell i la seva connexió amb el cos, sobretot quan es parla d’emocions és extremadament complicat. Cada persona és emocionalment diferent. Tot i això, diversos estudis recents han revelat on es manifesten alguns dels símptomes relacionats amb les emocions.
Durant l’any 2013, un estudi finlandès va analitzar a través d’una mostra suficientment àmplia de gent (més de mil persones) on se sentien les emocions en el cos. Per això van recrear sis emocions bàsiques i set de secundàries i van traçar l’anomenat mapa corporal de les emocions.
Els resultats de l’estudi van ser, si més no, interessants. Es van poder observar una sèrie de patrons que cada emoció seguia i els participants a l’estudi acostumaven a assenyalar les mateixes zones corporals per a les mateixes emocions. Per exemple, l’ansietat se sentia sobretot al pit, igual que la por. La còlera quedava assenyalada a tot el tronc superior: cap, pit i extremitats superiors. La vergonya a la cara bàsicament, concretament a les galtes, i el disgust es notava a l’estómac.
Dins de totes aquestes emocions en van destacar tres: en primer lloc la felicitat, la qual era la més prolongada per a tot el cos, estenent-se des dels peus fins al cap. L’amor destacava per a ser la segona que més activació corporal requeria, incloent-hi els òrgans sexuals. I finalment, a l’altra cara de la moneda, la depressió i la tristesa eren les emocions que menys se sentien en el cos, produint-se en el cas de la depressió una desactivació corporal total.
Però la conclusió definitiva d’aquest estudi va ser una altra. Encara que les zones corporals que s’indicaven per a cada emoció eren extremadament similars, ningú ho expressava de la mateixa manera. Així, els investigadors arribaren a la conclusió que cada emoció se sent diferent, d’una forma o altra, en cada persona.
Reaccions fisiològiques
A banda de sentir les emocions en el cos, aquestes també poden provocar reaccions fisiològiques que es manifesten en nosaltres. Mals de cap, contractures, indigestions, falta d’assimilació de les vitamines, insomni… són reaccions naturals que el nostre cos mostra advers algunes situacions o sentiments.
Quan passem un període molt estressant sentim mal de cap. Ens prenem un ibuprofèn i creiem que està solucionat. Després d’una setmana d’exàmens sense dormir més de quatre hores diàries, caiem malalts. Quan estem extremadament nerviosos, no podem menjar. Pensem que els fàrmacs són la solució a aquests símptomes, però estem segurs?
El nostre cos reacciona a tot el que sentim. No és dolent prendre un ibuprofèn si tenim mal de cap, sempre amb consentiment mèdic. Però no seria millor analitzar que ens ho causa i posar-hi un remei més definitiu? Si l’estrès ens provoca mal de cap, millor parar, prendre un dia de descans. Si després de la setmana d’exàmens caiem malalts, millor planificar amb antelació i evitar dormir poc. Si estem nerviosos i no podem tolerar el menjar, podem buscar tècniques de relaxació i menjar suau.
Controlar les nostres emocions ens ajudarà a reduir els símptomes fisiològics. Cal escoltar que ens diuen les emocions i, per extensió, el cos. I controlar aquestes emocions no significa reprimir, sinó el contrari. Entendre-les ens ajudarà a estar en sintonia amb el nostre cos i a controlar aquesta simptomatologia.
