Les asseguradores són empreses que fonamenten el seu servei en la venda de pòlisses d’assegurança. Mitjançant el contracte de l’assegurança, l’asseguradora està obligada a indemnitzar o a realitzar segons quines ajudes a l’altra part, al prenedor, sigui compensant el mal sofert o pagant una suma de diners. Els diners reunits provenen de les quotes pagades pels assegurats i aquests tan sols rebran l’ajuda de l’asseguradora si el sinistre o els danys han tingut lloc dins dels límits signats. Existeixen diversos tipus d’assegurances contractables: assegurances d’incendis, contra robatori, de transports terrestres, de responsabilitat civil, de llar, etc.
En teoria, les asseguradores són serveis bàsics i útils senzillament per la quantitat d’accidents que ocorren en el dia a dia. Contractar els serveis d’una asseguradora transmet una seguretat immediata; no obstant això, sol donar-se la situació en la qual els clients no queden satisfets amb la indemnització rebuda per no aconseguir els valors monetaris esperats.
Per què passa això? En la mateixa signatura del contracte pot ser que les asseguradores no expliquin tot al seu client i, per molt que el client llegeixi el contracte, alguns detalls se li poden escapar.
Pot succeir que una persona hagi tingut un accident a l’estranger. El lesionat ha de ser examinat per metges i, després d’haver recopilat tots els informes mèdics, ha de lliurar-los a l’asseguradora. Aquest procés es realitza esperant que aquesta li cobreixi les despeses, però, la gran majoria de vegades, l’asseguradora començarà a ajuntar parts del contracte perquè la indemnització pagada sigui la menor possible. És a dir, encara que es cregui que les asseguradores són empreses que busquen el bé del client, no deixen de ser entitats compostes per persones que cobren sobre la base de les quotes dels mateixos clients i, per tant, miren primer pel seu propi bé. Aquests casos són més comuns del que un creuria. Segons l’article 7 de la Llei, l’asseguradora està obligada a pagar part de la indemnització i després, l’assegurat, ha de decidir si queda conforme amb la quantitat escrita o no. Queda clar llavors que el client ha de fer front, no sols a l’accident en si mateix, però també a la incertesa de si la seva asseguradora cobrirà totes les despeses mèdiques, de reparació, entre altres.
Podria culpar un llavors al client que signa el contracte sense preguntar per cada detall de cada clàusula del contracte. Ocorre més d’una vegada que dies després als sinistres, els clients pretenen que les asseguradores ajudin com més puguin. Malgrat això, el comú és que l’advocat no lluiti per la màxima indemnització corresponent. La qüestió és que això ocorre des dels orígens de les asseguradores. Encara que el client cregui tenir assegurada una certa xarxa de suport, arriba el dia en què s’adona que no.
El recomanable seria no dubtar a preguntar sobre qualsevol qüestió que en un futur pugui ser causa d’aclaparament. També existeix la possibilitat d’informar-se sobre altres opcions existents per a fer front a les despeses després de qualsevol accident.
Si vols llegir més articles sobre empreses o de qualsevol altre tipus, fes clic aquí.
