fbpx

Escriu aquí

Sant Gervasi

La Ruta dels crims a la zona alta

Compartir

Aprofitant que Barcelona acull el Festival de novel·la negra recordem que també la zona alta ha estat escenari de crims reals tan o més teatrals que el de tantes obres literàries. La realitat sempre supera la ficció, especialment en la novel·la negra. L’ambició, la por, la bogeria, l’avarícia han motivat molts crims perfectes a la ciutat i particularment a la zona alta de Barcelona.

 

Potser sigui per tenir la renda per càpita més alta, o potser per tenir una densitat inferior d’habitants però el cas és que els crims que tenen lloc a la zona alta són més subtils, són sovint intents d’aconseguir el crim prefecte, però els seus protagonistes , per molt refinats que siguin, sempre acaben cometent algun error que els delata. Un altre dia revisarem els crims no resolts però avui vejam alguns dels casos que més han impactat als residents de Sarrià-Sant Gervasi i les Corts i que, afortunadament, s’han resolt.

 

Mort per encàrrec

És un dels casos més recargolats que recordem. Félix Martínez Touriño, director del Centre de Convencions de Barcelona va morir a trets al carrer Santaló de Sant Gervasi. Un dels seus subordinats, en descobrir que el director pretenia despatxar-lo per una sèrie d’irregularitats comeses, va contractar un sicari colombià per mitjà del seu cunyat. L’assassí a sou va fer la seva feina però de forma matussera i va deixar algunes pistes clau. Així es com va caure el castell de cartes.

 

El cas Anna Permanyer

Un dels casos més colpidors i una bona mostra de fins on pot arribar la cobdícia. Anna Permanyer , de 53 anys, va desaparèixer després d’acudir a una cita amb una de les seves inquilines a l’Edifici Atalaia de la Diagonal. Carme Badia i dos col·laboradors més van segrestar-la, la van obligar a cedir la propietat del pis i van asfixiar-la fins a la mort. El seu cos va ser trobat lligat a l’abocador del Garraf i seguint el fil la policia va arribar a detenir els criminals.

 

El crim del Putget

Dues dones amb característiques similars van morir el 2003 amb quinze dies de diferència en un pàrquing del Putget, al nº 28 del carrer Bertran. L’alarma social va saltar al barri per la possible presència d’un psicòpata com els que veiem gairebé cada dia a les sèries nord-americanes però l’assassí, Juan José Pérez Rangel, no tenia aquest perfil o en qualsevol cas van aconseguir aturar-lo a temps i van tancar-lo a la presó per a més de 50 anys.

 

L’assassí gerontòfil

Juan Ignacio Orduña sí que era un psicòpata de llibre, un que recorda al mític estrangulador de Boston. L’any 1979 Orduña va assaltar tres dones grans al nº 30 de la Pl. Lesseps, a tocar del carrer Septimània, i va matar-les després de provar de violar-les sense èxit. El van sentenciar a més de cent anys de presó pels assassinats i per violar a vuit ancianes més. Va sortir al carrer a finals dels anys 90 i va tornar a matar ancianes fins que va ser detingut dem nou.

 

Segrestos falsos

L’any 1978 Esteban Romero Sánchez ensenyava un pis ubicat a la Ronda General Mitre a una senyora gran adinerada quan va canviar d’opinió: la va matar a cops de martell i va amagar el cadàver en un descampat. Després va demanar un rescat a la família però la família, assessorada per la policia, no va cedir al xantatge si no tenien proves de vida. Desesperat, Romero va matar un nen de nou anys i va tornar a demanar un rescat. Aquest cop el van atrapar quan anava a buscar els diners.

 

L’assassí de Pedralbes  

La nit del 4 de maig de 1974 els Roig, matrimoni benestant de Pedralbes propietari d’una indústria química, van ser assassinats a casa seva amb acarnissament brutal. El gos no havia bordat i no hi havia signes d’haver regirat les coses així que la policia va sospitar d’algú molt proper a la família. Va ser el xofer i majordom, José Luis Cerveto, que havia estat acomiadat feia tres setmanes per comportament molt estrany. De poc li van servir els quinze milions de pessetes robats.

 

L’indigent cremada viva

Un dels casos més indignants per la gratuïtat del crim. Una indigent que havia perdut tot, Rosario Endrinal, dormia en un caixer del carrer Guillem Tell de Sant Gervasi quan tres xitxarel·los de casa bona, tots ells de casa bona i amb formació, van decidir passar-s’ho bé: la van ruixar d’alcohol i li van prendre foc. Els dos majors d’edat van ser condemnats a disset anys de presó.

 

Facerias i el franquista

Durant el franquisme atracar els bordells era una operació molt rendible. Els clients eren burgesos adinerats temorosos de ser descoberts, així que entregaven tot el que portaven i callaven per sempre. No hi havia víctimes mortals. Però un dia de 1951 Facerias, un dels maquis més perseguits, es va trobar a tot un càrrec franquista amb la seva neboda menor d’edat. Ell es va voler fer el milhomes davant de Facerias i va acabar estès a terra gairebé per accident. Tot va succeir a la Casita Blanca ja desapareguda.

 

Un crim absurd

Ángel R. S., de 26 anys es va presentar el vespre del 28 d’octubre de 2010 al forn de pa del nº 536 del carrer Muntaner esgrimint un ganivet. L’encarregada del forn, Merche Salas, potser confiant que no es tractava d’un delinqüent massa perillós va plantar-li cara i l’agressor va clavar-li dues ganivetades mortals i va marxar sense ni un ral. A la mateixa porta va detenir-lo una patrulla de la guàrdia urbana que passava per allà.

 

Collserola: pati d’execucions

Collserola i en particular la Ctra. de l’Arrabassada tenen un paper bastant dramàtic perquè allà van ser executats moltes persones durant la Guerra Civil després de judicis totalment arbitraris d’un o altre bàndol. Especialment famós és l’assassinat del periodista Josep Maria Planes o el dels germans Badia, però n’hi ha molts més cadàvers que no ha tingut l’ocasió de passar a la història.

 

La mort d’Ernest Lluch

Tot i que ETA ara sembla només un record durant molt de temps va ser protagonista de crims terribles, alguns d’ells a la zona alta. Avui sabem que un d’ells va significar un punt d’inflexió en la història de la banda i de la democràcia a Espanya: l’assassinat d’Ernest Lluch, molt a prop d’on vivia amb la seva família, a l’Av. Xile. La resposta indignada de la ciutadania va posar de manifest la repulsa de tothom cap a l’assassinat d’una persona que no havia estat mai amenaçada, ni tenia cap responsabilitat de Govern.

 

Si la mort d’Ernest Lluch va generar una gran resposta social en contra d’ETA la cirereta va ser la gesta de matar un guàrdia urbà Juan Miguel Gervilla que pretenia ajudar un cotxe amb problemes. Dos pistolers d’ETA el van executar al nº 650 de l’Av. Diagonal, cantonada amb el carrer Numància, perquè aquell cotxe estava preparat per a explotar en una o altra banda i es van espantar en veure Gervilla.

Deixar un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Información básica sobre protección de datos Ver más

  • Responsable LA TORRE DE BARCELONA .
  • Finalidad Moderar los comentarios. Responder las consultas.
  • Legitimación Tu consentimiento.
  • Destinatarios LA TORRE DE BARCELONA.
  • Derechos Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional Puedes consultar la información detallada en la Política de Privacidad.