Escriu aquí

Compartir

urna-referendum

Està clar que es tracta d’una situació històrica en la qual sens dubte sortirà als llibres d’història. Aquest cop toca parlar de la manera en què s’ha anat desenvolupant aquest procés social històric el que el govern de l’Estat espanyol ha tingut una actuació molt polèmica que potser sobrepassi les línies que marquen el límit respecte els drets humans.

El paper guanya a la pedra

Diumenge es va dur a terme un referèndum que segurament té un significat simbòlic ja que està reconegut únicament per la Generalitat, davant de la negativa de l’Estat espanyol a negociar un pacte perquè el referèndum sigui reconegut legalment i, conseqüentment la població pugui expressar la seva opinió exercint el seu dret a vot.

Està clar que davant d’aquesta negativa que sens dubte, vulnera tots els principis democràtics d’un Estat de dret, el govern de Puigdemont va decidir fer el referèndum tot i que el govern espanyol dictaminés que era il·legal. Aquesta votació (que des del primer moment el president del govern Mariano Rajoy, va prometre als seus ciutadans que en cap cas es votaria), ha tingut un valor simbòlic molt potenical en el qual s’han superbat uns valors democràtics bàsics que no s’han permés, i el que és pitjor, s’ha impedit el vot a través de la violència.

Violència generada per uns noms i cognoms, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, cossos de l’Estat espanyol en què durant la setmana passada va enviar més de 10.000 efectius per tal d’evitar sigui com sigui que es votés (tal i com va dir el Rajoy). Les formes van ser les més violentes possibles, on van carregar bruscament i violentament contra la ciutadania que es mostrava pacíficament amb l’única intenció de poder votar en unes urnes, que també es van requisar una part.

Les comparacions són odioses

Ara passa més o menys el mateix, part de la Constitució, no deixa que es voti un referèndum o tenir dret a decidir, i per això el govern espanyol ha cregut que el més convenient era utilitzar gran part de les seves forces policials contra el poble català, tot i que aquest últim es mostrés pacífic sense intenció d’atacar (com mostren pràcticament tots els videos).

Després de tot, ens plantem en una situació en la qual es decreta una vaga general a Catalunya per tal de manifestar-se en contra dels actes policials, ja que gran part de la població considera que va ser atacada pels cossos de policia. L’aturada del país ha servit perquè la gent se n’adoni de la importància i gravetat del que va passar el diumenge, on sens dubte es van vulnerar els drets humans i a tots se’ns cau la cara de vergonya quan veiem els videos que ens envien pel Whatsapp o veiem a les xarxes socials.

Poble unit

Arribats a aquest punt i veien la manifestació multitudinària que es va fer a Barcelona i a tot el país, ens hem de sentir orgullosos que tot un poble lluiti per uns drets que semblen perdut momentàniament, ja no són qüestions ni ideologies polítiques, independència de Catalunya o unitat amb Espanya, la qüestió és reivindicar-se per la seguretat ciutadana, que des de fa molts anys, la gent no es trobava en la situació en la que realment tenia por per sortir al carrer, per si podia ser atacat per la pròpia policia, com va passar el diumenge.

No és tan sols un tema polític, sinó social i de dignitat, en el que veurem com es desenvolupa la conducta social i la situació a Catalunya, en la que sens dubte part de la població està dividida respecte el tema polític, però unida contra la brutalitat policial.

Declaració d’independència

Per altra banda, el president de la Generalitat Carles Puigdemont, ha afirmat en una entrevista a la cadena de televisió BBC, que declarà la independència de Catalunya en els pròxims dies, donats els resultats del referèndum de l’1-O. Això comportarà una declaració unànime, en la qual únicament el país de Catalunya reconeixeria la independència d’un territori adherit a Espanya. Donats els precedents dels episodis que hem viscut aquests dies, està clar que si aquest dia arriba hi haurà moltíssima més polèmica si podia haver-hi, on l’Estat Central tindrà una negativa rotunda.

El que més preocupa és quin serà el comportament que tindrà l’Estat espanyol. Tenint en compte el que ha fet amb el referèndum i que, a dia d’avui gran part dels policies encara no han tornat als seus llocs d’origen, no s’ha de descartar que l’activitat violenta torni als carrers, o fins i tot (dient-ho amb la boca petita) pugui haver-hi algun tipus de toc de queda. Veurem com evoluciona la situació aquests pròxims dies, on sens dubte serà vital per a les pàgines dels nous llibres d’història del nostre país.

Tags::

També et pot interessar

Deixar un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Información básica sobre protección de datos Ver más

  • Responsable LA TORRE DE BARCELONA .
  • Finalidad Moderar los comentarios. Responder las consultas.
  • Legitimación Tu consentimiento.
  • Destinatarios LA TORRE DE BARCELONA.
  • Derechos Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional Puedes consultar la información detallada en la Política de Privacidad.

Següent