El que actualment coneixem com a districte Sarrià-Sant Gervasi a Barcelona anteriorment havia sigut el municipi de Sant Gervasi de Cassoles. Aquest municipi va ser l’últim en agregar-se a Barcelona i aquest fet va succeir l’any 1897 tot i que, durant gairebé més de dos segles, s’oposava a l’annexió a Barcelona.
Contingut
La història de Sant Gervasi de Cassoles
S’han trobat proves escrites que Sant Gervasi existeix, com a mínim, des de l’any 992. El nom de Sant Gervasi fa referència a l’advocació als sants Gervasi i Protasi, bessons màrtirs a una església rural, on avui dia, s’hi troba l’església de la Bonanova.
Per què de Cassoles?
Per a l’etimologia de la paraula cassoles hi ha diverses teories.
- D’una banda, es creu que és el derivat de “cases aïllades” o “cases soles”. L’any 1789, la majoria de cases d’aquesta localització eren masies aïllades enmig de boscos, camps i vinyes.
- De l’altra, s’associa a la família feudal Montjuïc, vinculats a aquest territori en un document de l’any. En aquest document, escrit en llatí, apareix “in termino de Chasoles”, sent aquest el cognom de la casa d’en Pere de Montjuïc, senyor de Cassoles, el senyor feudal de l’època.
L’any 1727, el rector de l’església dels Sants Gervasi i Protasi descrivia el poble de la següent manera:”…la majoria de cases són enmig de boscos, camps i vinyes, els conreus són sobretot de secà, hi ha 6 parelles de bous per llaurar la terra, es recull blat mescladís, ordi i mill. Molts tenen pous i dels horts recullen verdures, que amb l’aviram i algun conill baixen a vendre a Barcelona”.
Obres de millora a la meitat del segle XIX
A partir de la segona meitat del segle XIX, la situació canvia i és quan s’inicien obres per millorar la comunicació del municipi i poder facilitar la construcció de torres i cases als nous veïns que anaven arribant. És a partir del 1848 que l’Ajuntament de Sant Gervasi comença a eixamplar els vells camins i l’any 1851 es compromet a redreçar les aigües pluvials.
L’any 1860, l’Ajuntament va dividir Sant Gervasi en tres districtes i cada un d’aquests districtes, estaven dividits en dos barris cadascun. El primer districte era el de la Bonanova, amb els barris Craywinckel i Puig. El segon districte era el de Lladó, amb els barris de Galvany i Laforja. El tercer i últim districte, va ser el del Putget, amb els barris del Beltran i Farró.
La burgesia de Barcelona
La situació de bonança econòmica de Barcelona va fer que gent de la burgesia de Barcelona comprés i reformes masies o que es construïssin cases amb jardins esplèndids on passaven estades de llarga durada o, en alguns casos, s’hi quedaven permanentment, fent que la comunicació amb la ciutat comtal cada cop fos millor.
Algunes d’aquestes construccions encara es conserven avui dia, tot i que la gran majoria van ser destruïdes durant els anys de la Guerra Civil. El barri de Sant Gervasi, que va començant sent un poble, en l’actualitat, encara conserva la seva personalitat única.
