Alguna vegada t’has preguntat com evoluciona el cervell a mesura que ens fem majors? El cervell sofreix canvis des de la infància fins a la vellesa que poden classificar-se per etapes de neurodesenvolupament, encara que en realitat el creixement es doni de manera contínua. Aquest és un procés lent que va succeint segons creixem, aconseguint la maduresa cerebral en l’edat adulta. Les fases més rellevants del neurodesenvolupament són:
- Neurodesenvolupament anatòmic: succeeix en l’etapa prenatal -nou mesos de gestació-, és el desenvolupament del cervell com a tal.
- Neurodesenvolupament de l’autonomia motora: es dona en els tres primers anys de vida i s’adquireixen les funcions motores de l’organisme, és a dir, del tronc encefàlic.
- Neurodesenvolupament del llenguatge i del coneixement de l’entorn: des dels 3 als 10 anys s’alenteix la velocitat del neurodesenvolupament. En aquests anys s’adquireix el domini del llenguatge i, per conseqüència, la comprensió del món, l’evolució del pensament i la sociabilitat.
- Neurodesenvolupament de la identitat: a partir dels deu anys s’acceleren els canvis i alguns són dràstics. El canvi principal és una certa activació de l’hipotàlem, que comença a estimular la hipòfisi, alliberadora d’hormones sexuals.
Aquestes fases es donen des del naixement fins als vint anys i, com suggereix el nom, són les etapes essencials de desenvolupament cerebral. A partir de llavors, els canvis que es donen es produeixen en l’encèfal, òrgan que controla totes les funcions de l’ésser humà compost pel cervell, el cerebel i el tronc encefàlic. En el tronc encefàlic es troba la xarxa cerebral que controla el nostre enfocament atencional durant períodes d’estrès o excitació -‘locus coeruleus‘-.
Variació de la concentració en gent anciana
En l’envelliment es produeixen diverses alteracions significatives en les funcions cognitives, com per exemple:
- Alteració de la memòria episòdica, evocació, codificació de nova informació.
- Velocitat alentida del processament de la informació.
No obstant això, l’alteració rellevant és l’afectació en la memòria de treball, l’atenció selectiva, l’atenció dividida. La gravetat d’aquest canvi cerebral dependrà en gran part del tipus d’envelliment, sigui normal, per deterioració cognitiva superior a l’esperada donada l’edat, o bé, per envelliment patològic, és a dir que hi hagi una malaltia neurodegenerativa.
En el cas de tractar-se d’un envelliment normal, no-patològic, el normal és que el ‘locus coeruleus’ s’afebleixi de manera natural, la qual cosa fa que els ancians es distreguin més fàcilment per informació irrellevant que els joves. La xarxa cerebral està composta per neurones que són la principal font del neurotransmissor noradrenalina o norepinefrina. Reguladora de la comunicació neuronal, la noradrenalina contribueix al control de l’atenció, l’estrès, la memòria. En les persones que sofreixen d’envelliment cognitiu se sap que són més susceptibles a la distracció per nivells d’estrès o d’excitació emocional, la qual cosa suggereix que la capacitat del ‘locus coeruleus’ ha d’intensificar els neurotransmissors emesos, i això amb l’edat és impossible donat el desgast. És per això que l’enfocament, la capacitat de concentració, varia amb l’edat, afeblint-se amb el pas del temps.
Quan es tracta d’un envelliment neuronal degeneratiu, pot arribar a parlar-se d’alzheimer o demència. Gràcies a estudis recents s’ha descobert que el ‘locus coeruleus’ està estretament lligat amb totes dues malalties. Un estudi portat per un grup d’investigadors britànics de la Universitat de Southampton han estudiat que un pacient amb Alzheimer sofreix una pèrdua considerable de funcionalitat en el ‘locus coeruleus’, disminuint la transmissió de noradrenalina i, per conseqüència, incrementant la falta d’atenció i de memòria. Un altre grup d’investigadors dirigit per Mara Mather, de l’Escola de Gerontologia Leonard Davis de la USC, va realitzar un estudi per la mateixa línia. Mather centra la seva recerca en la prevenció i el tractament de l’Alzheimer. Mather va afirmar que l’augment de distracció és un senyal d’envelliment. Per posar un exemple, si un ancià portés a cap proves mèdiques i una d’elles requereix parar esment en alguna cosa per uns minuts, la persona major tindrà més dificultats per a concentrar-se que un adult jove: els sorolls de fons o altres pensaments que sorgeixin són suficient indicador d’aquesta falta de concentració.
Mètodes per a millorar la concentració
Encara que és cert que amb els anys es perd part de l’habilitat, no deixa de ser important exercitar-la, tal com passa amb la memòria. Aquell que pot concentrar-se més fàcilment i que evita les distraccions té una capacitat de retenir i recordar més elevada que la resta. Aquests són alguns dels mètodes o exercicis que ajuden a incrementar la capacitat de concentració:
- Meditació: el nombre de beneficis són varis, entre ells la millora de la concentració. Quan un medita té com a objectiu principal la respiració. A més d’incrementar la relaxació, el fet d’haver d’enfocar tota l’atenció en la respiració és una clara millora de la concentració.
- Organització: L’organització del teu entorn és essencial per a limitar la quantitat de distraccions és essencial.
- Hàbits saludables: conrear bons hàbits és clau per a portar una bona vida. Tenir un horari de descans i somni establert, temps d’oci i relaxació, una bona dieta… són tots hàbits beneficiosos per a sentir-se sa i així facilitar la capacitat de concentració.
- Sopes de lletres, mots encreuats, sudokus: són passatemps accessibles en qualsevol lloc i per a totes les edats. Tots ofereixen beneficis per a la salut mental, el primordial sent la millora de la concentració. Obliga al pensament lògic i qualsevol distracció curta el flux i, com a conseqüència, la possibilitat de realitzar el joc.
- Crear imatges mentals: és un exercici de concentració i memòria que pot practicar-se en qualsevol moment. Només has de fixar-te en un objecte determinat per un temps i després crear una imatge mental sense visualitzar-lo. Poder imaginar-lo millor o pitjor, amb més o menys exactitud, serà mostra de la teva capacitat.
Existeixen altres mètodes que poden conrear-se des de petits, com per exemple la lectura, pintar, dibuixar… La pèrdua de la capacitat de concentració és natural i esperable, per la qual cosa no cal preocupar-se que ocorri.
Si vols llegir més articles sobre salut, pots visitar aquest enllaç.
