En el Centre Cívic de Penitents vam tenir l’oportunitat de parlar amb l’Ana, una dona de 36 anys, educadora social, i mare de dos nens. La seva visió fresca i jove ens va proporcionar una perspectiva interessant i contrastada sobre qüestions de gènere i cultura de l’esforç.
Una de les preguntes que vam plantejar a l’Ana va ser sobre el gènere més actiu, homes o dones. Sense dubtar-ho, va afirmar que considerava les dones més actives. Va argumentar que els homes sovint es veuen atrapats en els estereotips de fortalesa i independència, el que pot limitar la seva participació en activitats que poden semblar més “femenines”, com el ball. De fet, va revelar que el 98% dels homes que visiten el centre només utilitzen la zona de joc, mentre que les dones participen activament en una varietat de programes i activitats.
Quant a la cultura de l’esforç, l’Ana va expressar una opinió clara i contundent. Contràriament a la idea tradicional de l’esforç com a via cap al èxit, va compartir la seva pròpia experiència de treballar des dels 15 anys, i com el seu entorn també viu en una situació similar. Malgrat reconèixer que mai els ha faltat res essencial, tampoc els ha sobrat. Aquesta percepció podria estar influïda pel seu lloc de procedència, un barri de l’Hospitalet del Llobregat, on la realitat socioeconòmica pot ser més complexa.
La visió franca i sincera de l’Ana ens recorda la diversitat d’experiències i perspectives que existeixen dins de la nostra societat. Les seves paraules ens conviden a qüestionar les suposicions i els estereotips, i a reconèixer la complexitat de les qüestions com el gènere i l’esforç. En un món en constant canvi, les veus com la seva ens recorden la importància de la reflexió i el diàleg per comprendre millor el món que ens envolta.