Sovint escoltem els nostres fills repetir que “estan avorrits”. Ho fan en to de queixa, com si fos una mena de crit d’ajuda. Sembla com si en la nostra cultura occidental, industrialitzada, el “no fer” fos un error, com si “l’acció constant” fos l’únic estat en el qual hauríem d’estar sempre, i tan bon punt ens aturem, ens sentim perduts pensant que “estem perdent el temps”.
Si a això hi afegim que vivim un moment únic en la història de la infància, en el que els pares i mares sentim una gran pressió per donar als nostres fills el millor de tot, una infància “perfecta”, és fàcil imaginar la pressió que la queixa ens representa.
Una resposta a aquesta situació extrema, conseqüència d’un món competitiu i consumista, és començar a redescobrir els plaers simples de la vida, que en les famílies significa passar temps junts. D’aquest gir se’n deriva el que es coneix com Slow parenting o criança lenta.
Contingut
Què és el Slow parenting?
Aquesta és una filosofia de vida i de la criança dels fills, que creu que més de pressa no és sempre millor. Que les persones i els nens necessiten menys activitats programades i més temps a la natura, menys entreteniment i més pau interior. Això implica qualitat per sobre de quantitat, i unes connexions humanes reals i significatives.
“En el moment actual que tots estem tan ocupats, hem de ser actius per fer espai a la família. Com totes les nostres activitats, cal marcar aquest propòsit en un calendari”, diu Carrie Contey, cofundadora de Slow Family Living, una sèrie de classes, tallers i xerrades que ajuden a les famílies a trobar maneres de frenar les coses. “Podem decidir que, ja que estem tots junts els dijous al matí, fem un esmorzar especial. O una nit passegem abans d’anar a dormir”.
Per què necessitem avorrir-nos?
És important ensenyar als nostres fills a veure l’avorriment no com un estat negatiu, sinó com una situació plena de possibilitats:
- L’avorriment és el lloc de naixement de la creativitat, i la resolució de problemes. Solucionar l’avorriment dels nens amb una llista d’idees o intervenir organitzant una activitat de seguida, és castrar les seves pròpies capacitats de resolució de problemes.
- Eviteu reprimir-los quan es queixen que estan avorrits fent-los la reflexió sobre com “els nens a l’Àfrica no s’avorreixen”. Això només crea vergonya i no els ajuda.
- Fomentar simplement el “ser”. No critiqueu mai a un nen per “no fer res”, la majoria de nosaltres passarem la nostra vida adulta intentant aprendre a no fer res.
- No solucioneu l’avorriment del vostre fill. Si realment necessita ajuda, feu un canvi menor: obriu una finestra, reproduïu música, o simplement col·loqueu un llibre o puzle a la taula sense fer cap comentari.
- Quan un nen està immers en la seva pròpia activi- tat, no l’interrompeu. Això soscava el seu focus d’atenció i els redirigeix per buscar constantment la propera entrada sensorial, la propera distracció.
- Planifiqueu menys. Anar a un museu? Un parc? Una partida de joc? Genial! Que sigui aquesta l’única activitat programada del dia.
- Quan aneu a un museu, o a un parc d’atraccions, no hi ha cap necessitat de “veure-ho tot”. Respecteu que el vostre fill vulgui fer la foto d’un dinosaure una vegada i una altra. És impor- tant recordar-nos a nosaltres mateixos que cada activitat té valor i que no tenim pressa per “fer-ho tot”.
- Quan és l’última vegada que els vostres fills us han vist gaudint del vostre temps? O d’un llibre? O d’una mica de meditació o escoltant música? Feu-ho davant d’ells.
- Permeteu que els nens estiguin sols. Estar sols una estona és un luxe que els pares sovint anhelem. El que no ens adonem és que els nens (fins i tot els més petits) a vegades també ho desitgen. Confirmem que estaran segurs, i fem-los saber que som a la vora, però allunyem-nos de tant en tant i així el seu joc i la seva privacitat es convertiran en una manera de desenvolupar el seu ritme i els seus interessos.
FAROS Sant Joan de Déu. Hospital de Sant Joan de Déu
