Escriu aquí

I si cuidar-se massa fos dolent per a la salut

Compartir

Fer esport i cuidar-se és bo per a la salut i per a l’esperit. No hi ha res de dolent en sentir-se bé amb un mateix i mostrar-ho en públic. Ara bé, si heu convertit una cosa tan sana i tan natural en una necessitat, si aneu pel món evangelitzant sobre les virtuts de l’esport i la vida sana i culpabilitzant la gent de les seves misèries físiques, o si us preocupa més la vostra imatge a l’Instagram o al Facebook que la vostra vida fora de les xarxes, llavors potser teniu un problema, o uns quants.

salut

La barrera entre la opció vital i la patologia no sempre és clara i definida, i ni tan sols un metge podria delimitar-la sense conèixer molt de prop el cas. Totes elles comencen amb una bona intenció: cuidar-se, sentir-se millor, ser més atractiu. Però en algun moment et surts del camí i acabes en un bosc molt perillós.

Obsessió per l’exercici físic
Un bon dia t’apuntes al gimnàs i comences a anar-hi de tant en tant. És una bona notícia perquè l’exercici físic és bo per a la salut, i per a l’esperit. Però cada cop dediques més hores al gimnàs. Anar-hi es converteix en imprescindible, i tot el que gira al teu voltant s’ha d’adaptar al teu nou estil de vida. T’obsessiones amb la perfecció i comences a menystenir els que es resignen a ser imperfectes. I cada cop passes més hores al gimnàs. Estem parlant de vigorèxia, o complex d’Adonis.

Es tracta d’un trastorn dismòrfic corporal, una percepció irreal del propi cos. Està emparentada amb l’anorèxia, fixeu-vos que totes dues neixen de trastorns  obsessius compulsius i són la cara i el revers de la mateixa moneda. Amb aquesta mena de trastorns passa com amb les addiccions: sempre penses que ho controles, fins que perds el volant.

salut 2

El problema de la vigorèxia és que normalment l’atribuïm als culturistes. Però la patologia comença molt abans: quan anar al gimnàs esdevé irrenunciable i, sobretot, quan comences a menysprear els que no es cuiden com ho fas tu. Aquest sentiment de superioritat retroalimenta l’obsessió i t’aïlla del teu entorn. Pots viure així durant molts anys, si mantens la patologia controlada, però què passarà quan hagis de deixar el gimnàs per raons de salut, per exemple? Podràs renunciar-hi després de tota una vida centrada en la virtut única de l’exercici físic?

Una variant molt de moda d’aquesta vigorèxia seria l’obsessió pel running. Córrer és beneficiós, però posar-se determinades exigències i no atendre a les pròpies limitacions és arrauxat. Mentre el cos aguanta, l’obsessió es retroalimenta. Però quan el fet de córrer es converteix en una qüestió existencial, més enllà dels beneficis propis de l’exercici, haurem de reconèixer que la persona està obsessionada.

El perill de menjar saludable
No hi ha res més bo per a la salut que menjar de forma saludable. Així que, imbuït per certes tendències, més o menys certes, o fins i tot certes creences, comences per  rebutjar les carns vermelles, els ous, els sucres, els lactis o els greixos. Fins aquí cap problema. Però continues preocupat per la teva alimentació. Acabes adaptant els àpats als teus criteris absoluts, deixant de banda els aspectes nutricionals de la teva dieta. Paral·lelament comences a menystenir la gent del teu entorn que no segueix les teves normes. Quan comences a sentir-te com una mena de Déu i la teva dieta ha deixat de ser equilibrada podem dir que pateixes ortorèxia.

salut 3

Aquest és un terme molt controvertit inventat per Steven Bratman. Ell pretenia posar un nom a un trastorn alimentari  provocat per l’obsessió patològica per menjar de forma saludable. La qüestió polèmica és què entenem per saludable.  Ningú no es morirà per mantenir una dieta equilibrada, el problema és quan l’obsessió per uns determinats productes ens porta a una alimentació desequilibrada. És en aquest cas quan podem parlar d’un trastorn obsessiu compulsiu, li diguem o no ortorèxia.

La polèmica neix més aviat d’una qüestió ideològica. La industrialització alimentària, i sobretot les informacions que rebem sobre ella, sempre poc transparents i amb comptagotes, han provocat en molts consumidors una reacció furibunda en contra d’una gran gamma de productes alimentaris. Sovint alguns interessats confonen aquest sentiment de rebuig amb l’ortorèxia, com si el fet de rebutjar els aliments processats et pogués matar de gana. Fer-ho és una perversitat, perquè es pot mantenir una dieta equilibrada menjant productes naturals, sent vegetarià o fins i tot vegà. Una altra cosa és que pretenguis que tothom sigui com tu, i que portis la teva dieta, o la dels teus fills, fins a límits perillosos.

Tags::
Següent article

També et pot interessar

Deixar un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Información básica sobre protección de datos Ver más

  • Responsable LA TORRE DE BARCELONA .
  • Finalidad Moderar los comentarios. Responder las consultas.
  • Legitimación Tu consentimiento.
  • Destinatarios LA TORRE DE BARCELONA.
  • Derechos Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional Puedes consultar la información detallada en la Política de Privacidad.

Següent