Escriu aquí

Christian Escribà, un pastisser d’origen

Compartir

El programa de TV3 Bojos per la pastisseria ens va mostrar un Christian Escribà entre meravellós i excèntric, entre genial i exultant. Però què hi ha de tot això fora de les càmeres? Ho han pogut descobrir els afortunats que van assistir a un Showcooking celebrat el passat 30 de maig en el marc del cicle Foodies Experience creat per l’Agència PurpleBlue amb la intenció de motivar els joves aportant-los coneixements , punts de vista, experiències, procediments, creativitat, consciència, tècniques de treball, etc. Tot de la mà de professionals de nivell, com el Christian Escribà. En l’àmbit gastronòmic també trobem a Ben Fet El distintiu per a les empreses locals, que projecten els productes i serveis que ofereixen com a referents de qualitat, cosa que contribueix a que venguin més i puguin créixer a Catalunya i al món.

Els començaments

Christian va néixer en un negoci de pastissers però el primer que va descobrir d’aquell món és que  la pastisseria és una molt bona forma de socialitzar-se: “Jo era era el centre d’atenció al pati del col·legi, perquè mentre els meus companys portaven entrepans jo portava un bon croissant de mantega o una varietat de brioxeria i dolços de la pastisseria . I això em va ajudar a socialitzar-me, la veritat”.

I, sempre va voler ser pastisser?: “No pensava en ser pastisser, ni en ser res en particular… Però tots tenim un moment en la nostra vida en què no sabem què fer ni on anar, oi? Normalment és cap als 15 anys, i és el que a mi em va passar. Jo era dels estudiants que arribava a juny amb un cinc de mitjana, fins que vaig arribar a BUP i va ser tot un desastre”.

El seu pare va ser qui va resoldre la situació.”Si vols –li va dir un dia- podem provar un any d’ofici en la millor pastisseria de Barcelona, encara que la família estigui en contra”. El futur pastisser va acceptar sense tenir-ho gaire clar: “Recordo que tenia un encarregat que era un cabronàs, molt bo i el millor, però t’insultava molt. Em deia: Escribà, no m’extranya que ton pare t’hagi enviat aquí perquè no t’aguanta ni ell!”. I continua: “Però gràcies a ell i al treball dur vaig aprendre coses com aixecar-me a les cinc del matí, esforçar-me i a auto motivar-me, perquè està molt bé que et motivin però has d’aprendre a fer-ho per tu mateix. Al cap de l’any vaig decidir que volia ser pastisser perquè m’encantava”.

Pastissos verticals

Què s’aprèn en la primera classe de pastisseria? “El primer són les tècniques, en tenim una pila. Després vaig haver de lidiar amb un equip de treball, l’equip del meu pare, molt més grans que jo i amb les seves manies.

La creativitat passa sovint per qüestionar-se les grans convencions socialment acceptades. També en un taller de pastisseria “Tothom entén que un pastís de celebració s’ha de tallar i servir-se en un plat. Jo em pregunto per què? Fa unes setmanes vam elaborar un pastís vertical per a la boda de Risto Mejide. Sabeu com era? 16 tipus diferents de broquetes. La gent havia d’aixecar-se i interactuar enlloc d’esperar-se asseguts els cambrers. I a més podien triar el gust d ela broqueta perquè hi ha convidats a qui no els agrada el pastís que tu has triat. El meu primer pastís vertical va ser el 1989”.

La gran pregunta: d’on surt la inspiració per fer un pastís? “La persona que ens encarrega un pastís és algú que vol fer feliç una persona que no coneixem. Li hem de fer preguntes pertinents, perquè la protagonista s’emocioni quan el vegi. I mai no són les mateixes preguntes, perquè no li preguntaràs el mateix a un adolescent que a una dona de 90 anys.” Els nens són fàcils:  “Una vegada una mare ens explicava que el seu fill es tornava boig d’alegria quan pujaven al metro així que li vam fer amb la forma d’un vagó”.

Per on comencem? El sabor, la textura? “Primer el sabor, després la textura i finalment la imatge. Un exemple: la xocolata amb nata i melindros. La xocolata desfeta amb la nata freda ens donen el sabor i la textura que volem. I el melindro li dóna l’efecte visual que volem”.

Bogeria a la pastisseria

Actualment treballen al taller d’Escribà prop d’un centenar de persones. Tanta gent que ha hagut de contractar una persona de recursos humans. Ara bé, hi ha un parell de condicions per desenvolupar aquest càrrec a casa del Christian. D’una banda “l’única condició que li vaig posar és que la gent fos el més feliç possible.” I de l’altra una qüestió molt important: cal detectar el talent dins de casa: “Si motivem les persones i les valorem, aprofitem el seu talent innat”.

Us deixem una de les receptes d’Escribà:


Pizza Ensaïmada Dolça  
 

(extreta de La Cocina de Peter Pan de Escriba)

  1. Triem ensaïmades sense sucre glacé.
  2. Pressionem amb un recipient circular tipus crema catalana per donar-li la forma de la pizza.
  3. Salsa de tomàquet: una salsa elaborada amb puré de gerds, sucre i fulles de gelatina.
  4. Mozzarella: Xocolata trossejada, però prèviament desfeta i congelada per evitar la humitat.
  5. Col·loquem en la part superior rodanxes de maduixa i fulles de menta.
Tags::

També et pot interessar

Deixar un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Información básica sobre protección de datos Ver más

  • Responsable LA TORRE DE BARCELONA .
  • Finalidad Moderar los comentarios. Responder las consultas.
  • Legitimación Tu consentimiento.
  • Destinatarios LA TORRE DE BARCELONA.
  • Derechos Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional Puedes consultar la información detallada en la Política de Privacidad.