El moviment espanyolista a Barcelona ha patit un contratemps en la seva manifestació contra la llei d’amnistia, amb Carles Puigdemont en el centre de les crítiques. La convocatòria, que pretenia mostrar el rebuig a l’acord entre el PSOE i els partits independentistes, no ha aconseguit omplir la Plaça de Sant Jaume aquest diumenge passat. Segons les dades proporcionades per la Guàrdia Urbana, només unes 500 persones van assistir a la concentració davant del Palau de la Generalitat.
Els manifestants, alguns dels quals portaven ninots de Carles Puigdemont vestit de pres i de Pedro Sánchez amb un nas de Pinotxo, van expressar el seu desacord amb l’acord d’amnistia. Entre les consignes, es van escoltar crides com “Partit Socialista, puter i golpista”, “Espanya no es ven, Espanya es defensa” i “Puigdemont a presó”. Així ho va destacar Queco Novell, en un anàlisi realitzat a l’Està Passant, subratllant l’ús de rimes i la ironia dels missatges dels manifestants.
Però més enllà de l’ambient reivindicatiu, ura destacada va passar desapercebuda durant la cobertura mediàtica de l’esdeveniment. Es tracta d’una dona que anteriorment ja havia participat en altres manifestacions semblants i que va ser objecte de l’atenció de Jair Domínguez. Aquesta descoberta va fer recordar una situació similar ocorreguda en una protesta anterior al mateix lloc, fa uns mesos.
La troballa de Domínguez va despertar l’interès pel debat sobre el paper dels mitjans de comunicació en la cobertura d’aquests esdeveniments. Malgrat la seva presència, la figura en qüestió va passar inadvertida per als reportatges, posant de manifest les complexitats de la interpretació mediàtica i el seu impacte en la percepció dels fets.
