Demà, dimarts, a les 22.05 h, el programa Sense ficció de TV3 estrenarà el documental Benvinguts a Txetxènia. A la república de Txetxènia ser homosexual o transgènere pot suposar la detenció, la tortura o la mort a mans de la policia. Una organització clandestina pels drets LGTBI+ ho arrisca tot per ajudar els perseguits a fugir del país.
A finals del 2017 es va desencadenar a Txetxènia, al sud de la Federació Russa, una cacera de persones homosexuals: detencions, pallisses, tortures i desaparicions a mans de la policia, ordenades pel govern. No és una campanya aïllada de repressió: en aquella república de tradició islàmica, descobrir que una família té un fill gai és una vergonya tan grossa que només es pot netejar amb sang. El govern de la Federació Russa, aliat i protector del president Razman Kadírov, no fa res per evitar-ho. Una xarxa d’activistes pels drets de les persones LGTB+ intenta salvar tanta gent com pugui. El risc per a les víctimes i per a qui intenti protegir-les és immens.
Tot va començar amb una batuda antidroga. Al telèfon d’un dels detinguts la policia hi va trobar fotografies explícites i missatges de contingut gai. El van torturar i el van obligar a denunciar altres persones, i es va desencadenar una reacció en cadena que va acabar amb centenars de detinguts.
“Vam decidir rescatar gent i treure-la de Rússia”, explica David Isteev, coordinador de la Xarxa LGTB+ de Rússia. Tota l’operació va funcionar per boca-orella. Van muntar un refugi secret a Moscou, i en dues setmanes havien aconseguit treure de Txetxènia una quinzena de persones perseguides. Allò va ser només el principi. Hi havia centenars d’homes i dones a qui calia salvar, perquè la cacera estava en marxa. Seguint estrictes protocols de seguretat, els rescataven, buscaven llocs on amagar-los i, alhora, intentaven implicar la comunitat internacional. Benvinguts a Txetxènia segueix de prop alguns d’aquests casos, no tots amb final feliç.
La xarxa clandestina de suport als perseguits s’ha hagut d’espavilar per trobar sistemes d’escapatòria, refugis i documentacions falses. Són periodistes, fotògrafs, músics, professors. Cap d’ells tenia experiència en activitats il·legals i, com els perseguits a qui protegeixen, ells també s’hi juguen la vida. A vegades han hagut de salvar famílies senceres, perquè la persecució a un home o dona homosexual o trans posa en perill també la seva família, sobretot si no han renegat d’ell.
L’escapada de l’infern no té un final feliç per a tothom. Algunes de les persones a qui la xarxa clandestina ajuda a fugir no arribaran mai al seu destí, tampoc algunes de les que veiem al documental. El mateix fet de participar-hi posa en perill activistes i fugitius. Però el risc, consideren, val la pena: cal difondre una situació desesperada de vulneració dels drets humans, cal que el món ho sàpiga i, sobretot, cal que entitats internacionals s’impliquin en la defensa d’aquells que arrisquen la vida per intentar viure en pau tal com són.
Tot seguit, a les 24.05 h, la cadena catalana recuperarà el documental La generació silenciosa. Dirigit per Ferran Navarro-Beltrán, aquest documental és un retrat divers de les persones LGTBI majors de 60 anys, que narren en primera persona fets que han marcat la seva vida: l’educació religiosa, la repressió franquista, l’arribada de la democràcia, l’aparició de les primeres associacions LGTBI, la sida o el matrimoni homosexual.
