Un matí qualsevol de 1909 en Josep Bertrand i Salsas, industrial tèxtil català va baixar somrient del seu cotxe, es va acomiadar del seu xofer i va entrar a la casa Dolors Vidal de Sagnier a la Rambla Catalunya de Barcelona. L’edifici era la llar i l’estudi de l’arquitecte del moment, Enric Sagnier, i el motiu de la seva visita era encarregar-li una casa per a la seva filla Maria, a qui acabaven de proposar matrimoni.
Enric Sagnier va projectar la vil·la sobre un xalet que ocupava el número 148 del carrer del Carril, al barri de la Bonanova. En pocs mesos va construir Vil·la Mayfair, una elegantíssima mansió de façana modernista i esperit anglès. El 12 de gener de 1910 Vil·la Mayfair obria les seves portes per primera vegada amb motiu de l’enllaç matrimonial de la Maria Bertrand i Girona amb en Normand Cinammond. La Vanguardia de l’endemà recollia la crònica de l’esdeveniment i explicava com els jovençans van oferir un berenar i wedding cake als seus amics de la classe alta de la ciutat de Barcelona abans de partir cap a Constantinoble en viatge de nuvis.
Una casa discreta a la vista de tots
Més de 100 anys després, la Cristina Rodríguez ha comprat aquesta joia anglesa als néts d’en Normand i la Maria Cinnamond Bertrand. Amb la il·lusió que correspon a algú que comença una nova aventura m’explica que aquesta casa no és especial per ser la més gran ni la més ostentosa, sinó que la seva màgia resideix en el fet que des que es va construir i fins que ella l’ha comprat ha pertangut a la mateixa família i ha resistit amb molta dignitat a les temptacions de l’evolució d’aquesta ciutat. “A Mayfair han viscut cinc generacions d’una mateixa família”, em comenta. “És una casa amb ànima i ha estat conservada amb gràcia, sense especulacions ni desvariaments,” afegeix.
La Cristina Rodríguez, interiorista de professió, hi havia passat milions de vegades per davant de la casa sense veure-la. Quan un dia per fi es va parar i la va contemplar: “em vaig enamorar precisament per la discreció de la vil·la, la seva elegància i el seu romanticisme.” En realitat, però, la casa no es va construir per romandre discreta. Es va aixecar quan l’avui Via Augusta era encara el carrer del Carril, i el ferrocarril hi era al descobert i passava just davant de la casa. Durant quasi quaranta anys, la majestuosa vil·la va estar a la vista de tothom. Quan es va soterrar el ferrocarril, cap el 1950, la casa quedà com enlairada i per això va ser necessari construir una escala. Vil·la Mayfair va quedar llavors amagada en un nivell més amunt que la resta dels edificis de la Via Augusta, darrera de la majestuosa escala.
El 240 de la Via Augusta
Avui, la mansió, de 1200 metres quadrats incloent-hi el jardí, ocupa el 240 de la Via Augusta, entre els carrers de Ganduxer i Modolell. Recentment ha perdut l’escala que l’amagava a petició de l’ajuntament, quelcom que no ha agradat gaire als membres del PDeCat. En Jordi Martí, regidor d’Urbanisme del Grup Municipal em comenta que està molt d’acord amb la proposta d’activitat que hi ha darrere del projecte Mayfair, però que creu que el regidor d’Arquitectura hauria d’haver vetllat perquè una intervenció tan agressiva al jardí com la que s’està duent a terme, es reconduís. El Catàleg de Patrimoni de la ciutat identifica i protegeix amb Nivell C la Vil·la Mayfair. Aquesta catalogació implica que cal conservar l’edifici i les seves singularitats, entre les quals s’especifica que cal el manteniment del jardí que l’envolta.
‘S’ha de destruir per a construir, és el cicle natural d’evolució”, em comenta la Cristina. “Sempre amb molt de respecte i d’admiració per la forma i l’esperit de la vil·la”. De fet, encara hi pren el té un cop al més amb la Beatriz, neta dels senyors Cinnamond Bertrand. Però poc més em desvela, manté el misteri.
The Creation House
El projecte té nom: The Creation House. La Cristina hi posa passió quan diu que “es tracta d’un projecte obert i col·laboratiu, un espai on trobar-se amb experiències sensorials úniques.” Compara l’estat actual de Mayfair amb una operació a cor obert, però està tranquil·la perquè hi compten amb els millors professionals de cada sector.
En el passat Mayfair va ser testimoni del naixement de fins a cinc generacions, escenari de noces i tantes altres celebracions. Va ocultar secrets i va escoltar diàriament tocar el seu piano de cua. Diuen que fins al mateix Alfonso XIII va estar a la casa.
