L’artista que escoltava flamenc als parcs i que va ser rebutjada a Tú sí que vales és la gran esperança de la música llatina.
Rosalia està fent història. L’àlbum El mal querer ha guanyat el gramòfon de plata al millor disc llatí de rock, urbà o alternatiu i ella és la primera cantant femenina del país que l’alça. El seu talent traspassa fronteres, i ho fa amb tanta naturalitat que tothom està encantat. Ara bé, la pregunta és, d’on ha sortit? Rosalia és persona o personatge?
Contingut
Tú sí que vales Rosalia
Rosalia ja apuntava maneres des de ben petita, tot i que es va criar en un entorn allunyat del flamenc ortodox. Sant Esteve de Sesrovires és el seu poble natal des de fa 26 anys i va ser el primer testimoni del gran talent que estava per venir, sobretot a l’escenari d’El Casino.
Els veïns la recorden passejant pel parc amb els seus amics i escoltant La Niña de los Peines o Camarón de la Isla, els primers contactes que va tenir amb el flamenc. Tothom l’elogiava quan cantava, així que va decidir presentar-se al Tú si que vales. Tot va anar com una seda fins a la segona fase, quan va creuar-se en el seu camí Àngel Llàcer. El showman, que aquí feia de jurat, va criticar l’afinació i ella, sense tallar-se ni un pèl, el va interrompre: “No es pot fer tot”, va dir. “No puc fer tot: he intentat interpretar, cantar i ballar. Xavier Sardà em va demanar força: perquè aquí té força. I he intentat fer el possible, t’ho dic de debò”. Rosalia es disputava passar a la final contra José Antonio, qui, finalment, va aconseguir classificar-se per optar al premi dels 30.000 euros.
Després d’aquesta experiència agredolça, als 16 anys es va apuntar al Taller de Músics de Barcelona, una escola de música alternativa sorgida al Raval d’on han sortit grans artistes com Alfred Garcia, Dani Alegret, Andrea Motis, Joan Chamorro o Silvia Pérez Cruz. La gran oportunitat li va arribar arran d’una actuació al Mercat de les Flors, Rumba surreal, on va conèixer a Raül Refree. Junts van produir el seu primer disc, Los Ángeles, un àlbum que va ser nominat per als Grammys Llatins 2017. La primera.
La més flamenca
Per seguir perfeccionant els seus estudis de flamenc va cursar un grau universitari especialitzat en aquest cant a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Allà va treballar amb Juan Gómez, conegut com ‘Chicuelo’. Aleshores, tenia una estètica més conservadora, senzilla i sòbria.
En el món de la música començava a parlar-se d’ella, però no va convertir-se en mainstream fins que va col·laborar en dos èxits de C. Tangana, un raper i traper madrileny d’èxit internacional. Llavors va aprofitar el moment per publicar El mal querer.
Aquí va arribar el gran salt i es va convertir en l’artista que coneixem avui. I va triar una estètica que és també una part del seu èxit. De la mateixa manera que fusiona gèneres musicals i fins i tot llengües, també barreja alegrement elements sofisticats i una estètica ‘choni’ com a marca pròpia. Una forma molt seva de demostrar que el xandall i les ungles grans de gel també són elegants.
Tot li rellisca
Rosalia juga en els videoclips a combinar diferents simbologies; la catalana, la gitana o la flamenca, per crear poemes visuals. Això ha portat polèmica , perquè algunes personalitats del flamenc gitano l’han acusada d’“apropiació cultural” per usar els seus símbols i treure’ls-hi el significat. També l’entorn del flamenc se la mira de costat, per atrevir-se a fusionar-lo amb altres gèneres.
A ella, però, li rellisca. Com li rellisquen els fatxes que la critiquen per tuitejar Fuck Vox a les xarxes socials o la polèmica esgotadora sobre si és una cantant catalana, espanyola o totes dues alhora i ninguna a la vegada. A ella només li preocupa el seu art.
Una noia de casa
Rosalia té molt present les seva es arrels catalanes, per això, en el seu darrer àlbum Fucking Money Man ha posat la cirereta i projecta el català a nivell internacional.
A més de citar els seus pares amb molta estima i humilitat, i en català, anglès i castellà. La de Sant Esteve Sesrovires no s’oblida mai dels seus. La seva germana i ex-companys i companyes d’escola ara l’acompanyen de gira i formen part del seu equip.
L’imperi Rosalia té centenars de milers de seguidors que junt al seu estil propi i la fusió de gèneres musicals conformen una filosofia humil, identitària i de proximitat que només ha fet que començar i es consolida dins l’elit del pop espanyol.
