El Port de Barcelona posa en valor la tasca modernitzadora de la Junta d’Obres en el seu 150è aniversari.
Hi va haver un llarguíssim temps en què Barcelona no va tenir port. Fins ben entrat el segle XV, quan va començar a construir-se el dic que va acabar conformant la primera dàrsena, les embarcacions amarraven a la platja. En mancar d’aigües abrigades de forma natural, cosa que sí tenen, per exemple, Gènova o Marsella, la capital catalana va haver de espavilar com va poder per crear una estructura artificial guanyant terreny al mar i, així, poder atendre les necessitats del transport marítim. Lentament i amb grans dificultats, va configurar un port precari, exposat als temporals i, per tant, insegur, amb poc calat i escasses instal·lacions. No va ser fins a mitjan segle XIX que es va donar un gir radical. La posada en marxa, el 1869, de la Junta d’Obres, precedent de l’actual autoritat portuària, va ser el punt d’inflexió per crear el port modern que Barcelona anhelava i que en aquests últims 150 anys ha crescut de manera espectacular convertint-se en un motor econòmic.
Mig segle i mig després, els responsables del Port posen en valor la tasca dels empresaris, els enginyers i els polítics de la segona meitat del segle XIX que van impulsar aquell salt i que, en certa manera, avui inspiren el nou impuls que volen donar a la infraestructura per afrontar els reptes de les properes dècades. “Fa 150 anys els impulsors de la Junta d’Obres van tenir la visió i la capacitat de construir el port modern que Catalunya, immersa en plena revolució industrial, necessitava per connectar la seva economia amb el món”, destaca la presidenta del Port, Mercè Conesa. “I prossegueix si avui som el primer hub logístic de la Mediterrània és, en bona part, gràcies a aquells que ens van precedir en aquesta institució”. Seguint el seu exemple, continua, “ara, el nostre repte és impulsar la transformació digital del port i el seu creixement sostenible per tal d’adaptar la infraestructura i els seus serveis a les exigències de la quarta revolució industrial i la nova economia 4.0, on tecnologies com el internet de les coses, el big data, el blockchain o la robotització transformaran no només els processos productius sinó també els fluxos internacionals de comerç “. A més, en el físic, l’actual recinte permet creixements. Aviat s’iniciaran els estudis d’una tercera terminal de contenidors que podria construir-se a mig i llarg termini, mentre segueixen donant-se passos per executar els tantes vegades retardats nous accessos terrestres.
Avui, el port viu un moment dolç, amb xifres rècord de trànsit i de resultats econòmics, que segueixen creixent i el mantenen com un dels més dinàmics d’Europa. La celebració del 150è aniversari de la Junta d’Obres és una gran oportunitat per ensenyar als barcelonins aquesta infraestructura, desconeguda per a molts, que s’estén des de la Barceloneta fins al nou llit del Llobregat, dóna feina a 41.200 persones i aporta a la economia més de 9.000 milions d’euros com a clúster logístic i 3.500 milions com a pol industrial.
