Per tercer Nadal, el centre La Violeta de Gràcia de Barcelona exposa el seu pessebre ‘poc convencional’, on els cèlebres clics de Playmobil substitueixen les tradicionals figures de fang o guix. Josep Maria Contel és l’autor, i cada any incorpora més metres i més personatges a la representació: enguany són 10 metres quadrats, i s’hi poden trobar noves escenes, com l’infern a dalt d’una muntanya, un barri romà i una fonda a tocar del mar.
Contingut
Playmobil, protagonista del pessebre de La Violeta de Gràcia
L’historiador Josep Maria Contel, president del Taller d’Història de Gràcia, fa anys que es aficionat a col·leccionar pessebres. Aquest projecte va començar amb un Naixement de Playmobil, amb Maria, Josep, el nen i les bèsties; després, diversos amics el van animar a continuar i fer-lo créixer.
Ara aquell primer Naixement s’ha convertit en un muntatge de 10 metres quadrats, una dotzena d’escenes i 562 figures (293 persones i 269 animals), que ha anat adquirint a través del catàleg de l’empresa, a fires de segona mà o també a wallapop. Per muntar-lo calen tres dies i quatre persones, tot i que “la preparació prèvia, pensar el disseny, pintar les figures, etc., és tot un any”.
En l’exposició s’hi poden trobar escenes que no poden faltar a qualsevol pessebre per modest que sigui, com són el Naixement, l’Anunciació o la caravana dels Reis d’Orient, juntament amb d’altres gens habituals: el poble amb els veïns ocupats en les tasques quotidianes; les cases dels patricis romans al costat d’una fonda on els soldats juguen a cartes; el sector dels oficis, amb la forja, el forn de pa o una fàbrica de vidre…
Els clàssics clics de Playmobil –creats l’any 1973 per l’alemany Hans Beck– són fàcilment ‘tunejables’, molt versàtils i amb molts complements, i això, explica Contel, els permeten explicar i recrear la història, que és de fet el que fa el pessebre. “Aquestes figures són un bon element per fer divulgació històrica i al mateix temps constitueixen una obra d’art efímer”.
Orígens del pessebre
Durant la presentació, l’historiador va traçar un recorregut per la història dels pessebres. El primer antecedent va ser el pessebre vivent que Francisco d’Assis va construir la nit de Nadal de 1223, fins a l’actualitat.
No va ser fins al segle XVIII quan el pessebre es va popularitzar, sobretot entre les classes adinerades, i llavors anar a visitar les exposicions que cada família havia elaborat es va convertir en un acte social i un entreteniment.
Després, l’any 1912 va marcar un fet cabdal. “Va ser a prop d’aquí, al carrer Montseny, que un tal Antoni Moliné que solia muntar bastir un pessebre a l’escola de Sant Josep de les Carmelites, es va quedar un dia sense suro i va demanar un paleta guix i eines per fer les muntanyes, les cases… Així va néixer el diorama, el pessebre català, que és un pessebre amb profunditat”.
L’exposició es pot visitar fins al 2 de febrer, de dilluns a divendres de 9 a 13 i de 16 a 23 hores, i els caps de setmana de 10 a 23 hores.
Et recomanem:
