El districte de l’Eixample de Barcelona és el que reuneix la major concentració comercial de la ciutat, el 29% de superfície i el 24% de les llicències concedides. El segueixen Ciutat Vella i Sants-Montjuïc, amb el 10% de superfície i el 11% de llicències, i Sarrià-Sant Gervasi, amb el 10% en els dos casos. Els districtes amb menys llicències són els de Nou Barris, amb el 8%; Horta-Guinardó, amb el 7%; Sant Andreu, amb el 6%, i les Corts, amb el 5%, i el que ha registrat un major increment de superfície comercial ha estat el de Ciutat Vella.
Entre els sectors, el que té més implantació és el de l’alimentació, amb 11.890 llicències, el que representa el 31,7%, seguit del tèxtil, calçat i pell, amb 7.248, i el parament de la llar, amb 4.893. Aquestes són algunes de les dades de l’informe sobre el comerç de Barcelona el 1999 que va presentar ahir la regidora de Comerç de l’Ajuntament, Maravillas Rojo.
D’acord amb aquest informe, el comerç barceloní va facturar 3,15 bilions de pessetes el 1999, cosa que representa el 6% més que l’any anterior i un terç del total del comerç català. Segons el parer de la regidora, l’any passat va ser un bon any per al comerç, d’acord “amb la resta de l’activitat econòmica”.
Els consumidors han valorat amb un 7,7 sobre 10 el grau de satisfacció de l’oferta comercial i amb el 7,4 els horaris comercials (segons les dades de la Cambra de Comerç). La regidora va destacar la importància dels plans d’activació del comerç urbà en la revitalització dels eixos comercials -com el de Sant Andreu- per competir amb les grans superfícies i complementar la seva oferta, així com per aconseguir un equilibri entre els dos models.
L’Ajuntament de Barcelona impulsarà, a més, un espai del comerç virtual de la ciutat, que s’articularà en un portal sobre els eixos comercials dels barris.
