Ahir a la nit, una de les xarxes socials més utilitzada i amb més perfils inscrits, anunciava que acosellava als seus usuaris que canviéssin les seves contrasenyes degut a una errada en el sistema de seguretat informàtic de l’empresa que tot i així, segons afirmaven, ja estava solucionat.
Una noticia de l’empresa
Segons van emetre en un comunicat, la causa del problema es va deure principalment a que moltes de les contrasenyes no ocultes s’emmagatzemaven en un portal intern de la companyia, amb la qual cosa quedaven més ‘exposades’ i amb més visibilitat però en cap cas obertes al públic.
Això vol dir que aquestes claus, com que estaven enregistrades en un portal específic, eren molt més vulnerables pels ‘hackers’, amb la qual cosa podien ser visualitzades per aquests. Tot i així segons afirma Twitter, no creuen que suposi una amenaça pels seus usuaris, ja que el portal està sent controlat, especialment en les últimes hores que s’ha fet pública la noticia.
“Recentment hem trobat un bug que emmagatzemava contrasenyes desemmascarades en un registre intern. Hem arreglat el bug i no tenim indicis d’una violació o mal ús per part de ningú “, ha explicat la xarxa social en aquest comunicat que tot i que informa de la noticia aparentment preocupant, intenta tranquil·litzar als usuaris.
Moltes preguntes sense resposta
Lògicament, aquesta noticia obre un debat sobre la nostra privacitat. Sempre que ens inscribim a algun lloc, ens creem un perfil en qualsevol xarxa social o pengem imatges nostres, no sabem amb total certesa ni tan sols som conscients de tota la gent (i fins i tot empreses) que estan visualitzant aquella informació, i el que és pitjo de tot, no sabem què fan amb les nostres dades.
La gran majoria de les xarxes socials sabem que són gratuïtes, però si ens parem a pensar, no és extrany que avui dia no ens demanin cap subscripció monetària a canvi? La resposta està en què nosaltres els hi estem pagant molt més que diners. Ara bé, com els paguem?
… O amb resposta
La resposta és clara i senzilla; amb les nostres dades. Les xarxes socials ‘juguen’ amb les nostres dades i un cop nosaltres les transferim a canvi de poder tenir un perfil propi, aquestes xarxes les venen a les grans empreses perquè aquestes sapiguen què ens han de vendre ja que nosaltres els hi estem comunicant què els que volem i quins són els nostres gustos.
El pitjor de tot, és que som ho estem deixant i en cap cas va contra la nostra voluntat. Estem acceptant condicions que ni tan sols ens llegim, però que ens les reclamen per crear l’usuari i realitzar les inscripcions. Unes condicions, que tot i que estan notificades en 50 pàgines de text o més, es podrien resumir en una simple frase: “Vendre les seves dades personals a les grans multinacionals i empreses, perquè aquestes li puguin crear necessitats i impulsos per tal d’afavorir el consumisme”.
