| L’escola fa temps ha deixat de ser una institució destinada exclusivament a transmetre coneixements de forma vertical per convertir-se en un reflex de la societat amb tots els seus matisos, i alhora un mirall de la cultura i la història en la qual s’insereix. I la cultura popular és un eix vertebrador del país que també ha de tenir un espai als centres escolars. Aquesta és la premissa del programa de danses vives d’arrel tradicional a l’escola, organitzat pel Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i el Departament d’Educació, i que enguany arriba a la seva tercera edició. “La dansa tradicional explica la manera de ser de la gent, de viure. El fet que els nens aprenguin les danses que es ballen a les seves ciutats o pobles els hi dona un sentiment de pertinença a la comunitat”. Qui parla així és Jordi Rubio, director artístic de l’Esbart Dansaire de Rubí, una de les entitats que participa en el programa. Ells ho porten a terme a Sabadell, però la iniciativa, que vol tenir un caràcter transversal, es realitza també a Terres de l’Ebre, Barcelona, Ripollès, Garrotxa, Sabadell i Valls d’Àneu. Hi col·laboren també l’Esbart Català de Dansaires, l’Esbart Marboleny de Les Preses i Lo Planter de Tortosa. El programa, que arrenca amb l’inici del curs lectiu, consisteix en formar primerament als mestres que ho sol·licitin a través del catàleg de formació del Departament d’Educació. Posteriorment, els mestres en els seus centres educatius treballaran amb els alumnes les danses apreses i durant la primavera es realitzaran les trobades per donar a conèixer l’experiència. Serà una oportunitat perquè alumnat i professorat de diferents centres es trobin i ballin plegats. Cada demarcació escollirà les danses pròpies de la seva zona, per tal que els nens i nenes aprenguin el que joves i grans ja ballen, amb la intenció de promoure la cohesió social i posar en valor del patrimoni cultural. Així, explica Jordi Rubio, l’esbart de Rubí treballarà diverses “danses del Vallès Occidental, de Sabadell, Terrassa, Sant Cugat, Rubí o Matadepera, perquè els alumnes coneguin les danses del seu entorn més immediat, i després puguin anar-les a veure i ballar-les”, explica Rubio. Entre elles, hi haurà danses ben conegudes i representatives de la comarca, com el ball de gitanes, però “també altres més minoritàries o que s’havien perdut, com per exemple el ball de bola, que es balla a Sabadell per festa major i va ser recuperat per l’Esbart Dansaire de Sabadell, o el ball del rodet, creat pels bastoners de Sabadell”. Montserrat Garrich, presidenta de l’Esbart Català de Dansaires, una altra de les entitats participants, destaca que el programa cobreix un buit objectiu que hi havia, perquè “els mestres no tenen prou recursos pedagògics per afrontar l’ensenyament de les danses vives i el context cultural en què es produeixen”. Tot plegat, com remarca Garrich, “vinculat al currículum escolar, de manera que el programa no és una activitat extraescolar, sinó una eina pedagògica més del currículum, que es treballa amb nens que fan des de primer fins a sisè de primària”. Ella remarca també un altre punt interessant del programa més enllà d’aprendre la cultura popular més propera, i és l’exercici físic: “Els nanos fan exercici, i la dansa ajuda a solucionar problemes de lateralitat, de manera que també contribuïm a la part de l’educació física dels alumnes”. I encara un pas més enllà fora de l’horari escolar quan els alumnes estan amb la família. Montserrat Garrich creu que si saben que un ball forma part d’una festa determinada, “sempre poden demanar als pares que els portin a veure la festa i a conèixer la seva imatgeria i balls en directe. Així els més petits construeixen els seus referents culturals més propers”. |
