L’edifici Estel, antiga seu de Telefónica a Barcelona, situat entre l’avinguda de Roma, Viladomat, Mallorca i Calàbria, ha iniciat un procés de reformes per transformar-se en un complex d’oficines. El projecte preveu una inversió de 80 milions d’euros i les empreses a càrrec de la rehabilitació, la gestora d’inversions immobiliàries alemanya FREO i el fons global de crèdit Bain Capital manifesten que les obres acabaran a finals del 2024.
El despatx d’arquitectura BCA serà l’encarregat de dur a terme les actuacions de reforma que abastaran més de 50.000 metres quadrats d’oficines amb serveis com gimnàs i sala d’actes.
L’edifici d’oficines més gran del centre
Les consultores CBRE i JLL seran les encarregades de comercialitzar els espais nous. “Aquest és el projecte de regeneració urbana d’oficines més gran al centre de Barcelona i ajudarà a atreure grans empreses que, fins ara, s’havien vist amb la necessitat de sortir de la ciutat per trobar aquest tipus de superfície”, ha destacat Lindy Garber de CBRE. Des de JLL destaquen l’estil “avantguardista” de la construcció i la gran quantitat d’espai per llogar.
Un espai abandonat fa més de 10 anys
La reforma integral de l’antiga seu de Telefónica a la capital catalana busca donar pas a una nova etapa per aquest immoble que fa ja fa 14 anys que està deshabitat i amb les obres de reconstrucció aturades a mig fer. Després de la venda de l’edifici per part de l’antiga companyia pública el 2007, l’edifici ha estat adquirit per diferents propietaris amb projectes que mai han arribat a materialitzar-se.
Tot va començar el juny del 2007, quan Telefónica va vendre l’edifici Estel a la societat Carlyle, que pretenia fer-hi pisos de luxe. L’Ajuntament va requalificar els terrenys a canvi que Telefónica li cedís altres espais per fer-hi equipaments a mesura que fes desinversions a altres propietats de la ciutat.
Telefónica va continuar treballant a l’edifici fins al gener del 2011, moment en què es va traslladar al Fòrum, i l’immoble va quedar inactiu. L’acord signat entre Telefónica i l’Ajuntament, no especificava ni la quantia ni les dates de les desinversions ni tampoc si l’edifici seria de titularitat pública o no.
