El govern de la Generalitat ha comunicat que la Casa Sayrach, edifici emblemàtic de l’avinguda Diagonal, ha sigut declarada com a Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de monument històric, de manera que a més es delimita un entorn de protecció al voltant de l’edifici per garantir-ne la preservació. Aquesta catalogació constitueix la categoria superior de protecció d’una construcció.
Obra de l’arquitecte Manuel Sayrach
La Casa Sayrach, projectada el 1915 per Manuel Sayrach i Carreras, és l‘obra més destacada de l’arquitecte i escriptor nascut al barri de Sants, juntament amb la veïna Casa Montserrat Fatjó, que va construir per a la seva dona. Sayrach, fill del promotor del projecte, no tenia la carrera acabada quan hauria concebut aquest interessant edifici que denota una clara influència de Gaudí en l’ús de les línies corbes. Gràcil i elegant, la seva bellesa rau en la contenció de les formes corbes que caracteritza la façana.
L’immoble, construït el 1918, va ser un dels primers a erigir-se en una Diagonal naixent, que seguia els paràmetres urbans de la trama projectada per Ildefons Cerdà. El vestíbul, l’escala, les portes i les baranes incorporen formes sinuoses molt gaudinianes, inspirades en la natura i que recreen el fons del mar.
A l’interior de les plantes les solucions arquitectòniques tenen formes més geomètriques i les línies són més simples i clàssiques, trets diferencials del Noucentisme, que ja en aquella època començava a imposar-se. El disseny de l’edifici també està influenciat pel moviment higienista de principis del segle XX, amb la integració de la ventilació i la il·luminació dels espais interiors i la incorporació de diverses cambres higièniques.
Les dues façanes principals de la casa es troben a la cantonada en forma d’eix semi cilíndric al capdamunt del qual despunta una esvelta torre. Un altre element destacat és la tribuna i balcó corregut entre columnes del primer pis, que dibuixa una galeria de grans finestrals.


