La mítica botiga no vol desaparèixer
La mítica botiga de figures de cartó pedra del carrer Rauric, «El Ingenio» obre després d’11 mesos d’inactivitat. La reobertura d’El Ingenio, al barri Gòtic de Barcelona, és una petita victòria dels locals històrics de la ciutat que demostra que encara viuen, o si més no, que no volen morir.
El negoci històric a prop de la Rambla i fundat per la família Escalé, traspassat a Delfí Homs al segle XIX i fins el 2016 heretat per la seva néta Rosa Cardona, va haver de tancar fa poc menys d’un any. No obstant, l’any 2016 ja va estar a punt de tancar per la jubilació de la propietària. La globalització i la falta de recursos per als petis comerços estan acabant amb la història d’aquestes petites botigues. Aquell any, però, el negoci es va salvar gràcies al traspàs a El Rei de la Màgia, una altra botiga emblemàtica del 1881. Malgrat això, el nou propietari no va poder fer-se càrrec de d’El Ingenio i fa 11 mesos va haver d’aturar l’activitat de la botiga que havia estat oberta des del 1838.
La Aquesta botiga no és com qualsevol altre. Destaca el seu esperit: el tracte personalitzat amb el client, vestir bata blava com feien al segle passat, les joguines de llauna i fusta que es poden trobar a la botiga. Sens dubte que aquesta combinació és el que manté viu El Ingenio i el fa ser diferent. És un indret únic, mític i que et transporta al passat.
Per altra banda, el característic capgròs de Picasso continua presidint l’entrada, i les Lletres Gimnastes de Joan Brossa, també. Són petits detalls que reflecteixen la història del local, on eren habituals clients com els dos artistes mencionats, Dalí, el Cirque du Soleil o la companyia de teatre Comediants.
A més a més, El Ingenio ha decidit mantenir els productes tradicionals de cartó pedra, com són els capgrossos, les màscares, els maniquins i els titelles, però també ha optat per innovar amb el maquetisme, la secció de joguines, la ceràmica, les joguines medievals de fusta i els gegants de goma. Així, doncs, «El Ingenio» obre després d’11 mesos d’inactivitat; una mostra més de la importància que té un local històric com aquest a Barcelona.
