El grau d’interès per la informació alimentària és significativament més alt que el nivell d’informació percebut, però prop del 30% reconeix estar molt poc o poc capacitat per saber si la informació a Internet és fiable o no. Aquest interès tendeix a ser més alt entre les dones, el jovent, les persones amb estudis superi· ors i els residents a Barcelona. Una conclusió que s’extreu gràcies a una enquesta realitzada per l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra.
Els efectes dels aliments sobre la salut, les notícies falses sobre l’alimentació i l’impacte ambiental de la producció alimentària són els tres temes informatius que generen més interès entre la població de Catalunya.
Massa xarxes socials que provoquen les fake news
L’enquesta també posa de manifest que prop del 50% de la població usa la televisió, les pàgines web trobades amb un cercador i les xarxes socials com a canal per informar-se sobre alimentació. Els vídeos divulgatius, les notícies de premsa i els informes tècnics són els formats millor valorats a l’hora de difondre informació sobre alimentació.
Així doncs, l’estudi arriba a la conclusió que la població és molt receptiva a la informació alimentària però no se sent prou informada i troba a faltar fonts fiables i de referència. Un reflex clar de la desinformació i la desconfiança que generen les informacions contradictòries. Cal informació desmitificadora i explicar la complexitat de les relacions entre alimentació i salut.
