La Universitat Francisco de Vitòria (UFV) va organitzar els dies 7 i 8 d’octubre el I Congrés Internacional: “la Potencia Educativa de la Relación” en col·laboració amb la Fundació UpToYou, la Facultat d’Educació i la Unitat Online, també de la UFV, que es va celebrar al campus de la UFV a Madrid i també online.
El tema del congrés, al qual van assistir més de 150 persones i va comptar amb més de 100 comunicacions, va estar dirigit per i per als formadors, i on a través de les seves ponències, taules rodones i tallers s’ha buscat generar-ne una cultura de l’acompanyament en aquests temps en què els mitjans digitals han multiplicat enormement les nostres possibilitats de relacionar-nos i comunicar-nos.
La potència de la relació
El segon dia de congrés, José Victor Orón, director de la Fundació Up To You va impartir la conferència amb el títol “La potència educativa de la relació interpersonal”. En ella, Orón va distingir entre el principi de contrast que implica experiència, frustració i realitat. Per contra, tenim el principi d’estabilitat on trobem calidesa i satisfacció.
Aquests dos principis “han d’estar integrats”, va explicar Orón, ja que “sempre ens relacionem amb alguna cosa amb algú. Aquesta és la forma de viure al món, que no té significat per si sol, sinó que ho adquireix per la forma en què és introduït en la relació personal, és a dir, si aporta a la trobada serà percebut com a quelcom positiu i si no com una cosa negativa”.
Així, va explicar que el nen cada cop es va allunyant més del punt d’estabilitat que li dóna la seva mare i va trobant més experiència al món. Més tard, la persona anirà creixent i s’allunyarà cada cop més de la família coneixent altres famílies i s’adonarà que hi ha moltes maneres de viure, de manera que “s’adonarà que el repte de la integració dels dos principis és tasca seva i així esdevé el creixement”.
La relació i el sentit de l’educació
Carmen Guaita, escriptora, filòsofa, mestra que va impartir la seva conferència sobre els fonaments de l’educació: la relació i el sentit. Va explicar com s’ha dedicat tota la vida a aplicar a l’aula aquest poder transformador de l’enllaç entre persones i tot i que hem de donar la benvinguda a la tecnologia, “hem de concentrar-nos que romangui allò humà i incidir en la comunicació, l’arrelament emocional i l’emoció, i en la petjada humana”.
Per això, va destacar la importància de la relació humana i el sentit que té aquesta relació incidint en la comunicació: “la docència és la professió de la comunicació, en què es mira, s’escolta i transforma tant l’alumne com el mestre i els fa créixer i desenvolupar-se a tots dos” va explicar. També va destacar la importància de crear un arrelament emocional de l’alumne amb la seva escola i amb el professor, ja que “l’auge de les tecnologies ha fet que els alumnes tinguin absències insòlites de la capacitat comunicativa i, com a professors, els hem de demostrar l’immens valor que ha de ser diversos i no un, de creuar-nos pels passadissos, així com la importància de l’aquí i l’ara, que tinguin afecte el professor i el centre educatiu”.
Educació per a la transformació
Paul Vitz, professor emèrit de la Universitat de Nova York, va impartir la següent conferència des dels Estats Units parlant sobre Education for transformation in community. Així, va destacar com la mirada educativa és el centre, “és la comunitat la que educa, no el professor”.
A més, va incidir en la importància de recuperar l’essència de la formació humanística universitària que hi havia al passat. Paul Vitz va enumerar diferents fortaleses que, a parer seu, posseeix el projecte educatiu de la Universitat Francisco de Vitoria, destacant sobretot la formació humanística i la importància d’aquesta en la relació amb l’alumne. Vitz pensa que la presencialitat és irreemplaçable i ho va comparar amb els amics virtuals, explicant que no es consideren realment amics “algú que mai no has vist”. “Estimo la tasca que esteu realitzant, és una contribució innovadora que no he trobat als Estats Units o enlloc”.
Canvis a l’educació digital
La tarda va començar amb la taula rodona ‘La relació educativa al món digital‘ en què van participar Isidro Catela, professor d’Humanitats UFV; Ubaldo Cuesta, catedràtic de Psicologia de la Comunicació UCM i director del departament de Teories i Anàlisi de la Comunicació i del Màster de Publicitat UCM; i Concha Roldán, VP of Education a Genially.
Isidro Catela va explicar que “les xarxes socials es converteixen en un àmbit veritablement humà quan en lloc d’anul·lar, propicien la trobada i la relació personal, cara a cara, la que permet que entenguem la diferència substancial que hi ha entre conversa i connexió”.
El professor Ubaldo va afegir que “deia un pensador que “un professor ensenya el que és, no el que sap”. El procés educatiu consisteix a mostrar la persona en què consisteix i què és la veritat, de manera que, quan la trobi per si mateix, sàpiga reconèixer-la. I la veritat, com deien els grecs, és propera a la bondat, la bellesa i la felicitat. Per això, el procés educatiu consisteix a ensenyar l’ésser humà a ser feliç”.
Roldán per la seva banda ha destacat que “els centres educatius com a hàbitats relacionals han de promoure la mentalitat de creixement als seus estudiants. Només així aconseguiran enfrontar-se a l’aprenentatge com una cosa motivant i estimulant i adquirir habilitats que els acompanyaran la resta de la vida”.
Relacions comunitàries
La conferència de cloenda va ser impartida pel director de Formació Humanística UFV, Ángel Barahona, que va abordar la tensió irresolta entre la comunitat i l’individu. Així, Barahona es feia la pregunta com es pot construir una relació veritablement comunitària? I va explicar que al llarg de tota la història la humanitat ha intentat crear una comunitat com a sistema de protecció davant del món hostil però la veritable vida en comunitat explicava, significa “passar a l’altre perdent-te a tu mateix”.
És la lògica del do, la caritat que anomenaria el papa Francesc. “La veritable relació que ens construeix és ser estimats com som”, afegia perquè “estem fets per a la comunió, és a dir, per estimar-nos”, malgrat que “l’home s’ha anat separant i construint un món d’individualistes amb un home sociable insociable” va afegir.
L’educació en contextos interculturals
Moshé Tatar, professor d’Educació a la Universitat Hebrea de Jerusalem, va inaugurar el congrés amb una ponència en què va reflexionar sobre la potència i l’impacte de la relació a l’educació escolar i universitària en contextos interculturals.
Així, el professor Tatar es va preguntar com són els professors més significatius per als alumnes, destacant que “són aquells que em prenen seriosament, els que m’ajuden, els que m’han facilitat l’aprenentatge i els que em desafien”. “Que ensenyi bé o que sé el contingut que imparteixo és important, però hi ha d’haver alguna cosa més en aquesta relació professor i alumne: és l’acompanyament”, va explicar.
També va destacar els beneficis de l’aprenentatge socioemocional que té grans beneficis a nivell acadèmic i “millora les habilitats de relació, és a dir, la capacitat per establir i mantenir relacions saludables i gratificants amb els altres. Però per això calen diversos factors “la comunicació clara, l’escolta activa, la capacitat per col·laborar i la negociació de conflictes”.
Pel que fa a la diversitat cultural, el professor Tatar va indicar que “és una oportunitat i per això cal aprofitar la riquesa i els avantatges que la diversitat atorga a l’organització; aprofitar que tenim alumnes i professors diferents amb temes diferents per enriquir-nos d‟aquesta diversitat cultural que aporten tots els grups a la realitat educativa”.
El congrés també va organitzar diversos i interessants tallers.
